Davant la situació -impecable, en termes legals, però insostenible en termes de legitimitat-, la CUP, convençuda que la seva trajectòria de govern estava al servei de les necessitats reals de la majoria social, va decidir de donar veu a la gent convocant-la a una consulta per tal que es posicionés sobre quin govern preferia: l'anterior, l'actual, o, eventualment, d'altres. El govern de CDC-ERC no va donar cap mena de facilitats a la possibilitat de fer una consulta; contràriament, va demanar a la gent del poble que, si hi era cridada, no anés a votar: fixeu-vos-hi, no se'ls deia de votar-hi en contra, sinó de no exercir el legítim dret a expressar el seu parer sobre un canvi de govern que responia a polítiques de partit i no pas al bé comú.
Deixarem de costat, per evitar especulacions, quina mena d'interessos, particulars o no, donaven suport al govern actual. Basti aclarir que la CUP inquietava la gent acostumada a establir una relació directa entre voluntat dels poderosos i decisions de govern; i que la seva estratègia municipalitzadora de serveis –com la recollida selectiva d'escombraries i el reciclatge de residus—no solament implicava un estalvi anual que repercutiria favorablement en les taxes pagades pels ciutadans, sinó que tocava els beneficis d'empreses no per casualitat lligades a la corrupció dels poders públics, com ara Ferrovial.
Fet i fet, la CUP ha tirat endavant la consulta no pas per recuperar el govern, sinó per fer efectiu el dret de decidir de la gent. Si hagués volgut recuperar el govern, hauria començat per oferir pactes per dalt, oferint l'oro i el moro a un o altre partit de l'oposició; contràriament, ha deixat clar que no pensava agafar aquest camí i corrompre no sols el programa amb què va guanyar les eleccions, sinó la voluntat dels electors que la van fer guanyadora. En aquestes condicions, que hi hagi votat un 30% del cens (183 vots), que s'ha decantat per un govern de la CUP (79,7%) enfront del 4,9% de la coalició de CDC i MDI-ERC, mentre un 12,6% ho feia per Altres (cosa que representa pròpiament la censura de la moció de censura), i 5 vots sortien en blanc, representa un triomf de la desitjable regeneració de la democràcia des de baix.
Amb aquest exemple, la CUP es posa un llistó ben alt per mantenir les bones pràctiques de poder municipal al marge –o en contra—dels seus interessos partidistes. Significa estar disposat a no accedir al poder de qualsevol manera i a no descavalcar qui mana distorsionant prèviament la voluntat ciutadana. I, sobretot, traça un camí per al procés constituent de la República catalana: el d'una ciutadania conscient, activa i autoorganitzada.
Els veïns que aquest diumenge han votat a la consulta popular de Monistrol de Calders (Moianès) han optat per l'anterior govern de la CUP. L'única mesa que s'ha instal·lat al municipi ha tancat a les vuit del vespre amb 183 vots, que representa un 30% del cens. La pregunta ha estat: Quin govern vol per a Monistrol de Calders. 146 vots, un 79,7%, han optat per un govern de la CUP, 9 han escollit mantenir l'actual coalició entre CiU i MDI-ERC (4,9%), 23 han optat per marcar la casella d'Altres (12,6) i 5 paperetes eren en blanc. La consulta ha arribat dos mesos després de la moció de censura impulsada per CiU i MDI –marca vinculada a ERC-, que van fer fora del govern municipal a la CUP un any després que hagués aconseguit l'alcaldia amb 193 vots.
