Després de més de vint anys de desficacis educatius de la dreta governant, que ha volgut, tant com ha pogut, anorrear l’ensenyament en valencià, ja tenim, per fi, l’esborrany del futur decret de l’actual Conselleria d’Educació que marcarà les línies estratègiques del nou model d’ensenyament en valencià, castellà i anglés durant els pròxims anys. L’esborrany, llegit i analitzat per la Junta Directiva d’El Tempir, no satisfà les nostres expectatives en la mesura que queda molt lluny del que esperàvem i, clarament, no el compartim.
El Tempir sempre ha defensat la necessitat que el sistema educatiu valencià, com a peça fonamental però no única, contribuïra decisivament a la consecució d’una autèntica cohesió social no sols educativa sinó també civil. Per això, l’opció per una metodologia d’immersió lingüística sempre ha estat l’única viable, al nostre parer, per tal de vertebrar el nostre territori tenint en compte sempre les diverses llengües que hi són presents. El futur decret, tal com ha estat concebut, dista molt de contribuir a aquesta ansiada vertebració en tant que el valencià no és llengua vehicular ni s’aposta per una metodologia d’immersió, que realment és la inclusiva, la que permet conéixer el nostre territori, patrimoni, llengua i cultura d’una manera integral i, en definitiva, iguala tot el nostre alumnat fent-los autènticament bilingües, premissa bàsica per a ser plurilingües.
I és que el model de plurilingüisme de l’esborrany no aposta per un altre tipus de plurilingüisme, l’autocentrat, que prioritza el valencià. En altres paraules, el futur programa educatiu plurilingüe dinàmic –que s’organitza en tres nivells (Bàsic, Intermedi i Avançat) i cadascun se subdivideix en dos programes (A1, A2 en el Bàsic; B1 i B2 en l’Intermedi, i C1 i C2 en l’Avançat) d’acord amb el Marc comú europeu de referència-, lluny de ser qualificat de dinàmic podria ser adjectivat en alguns casos d’estacionari, perquè alguns d’aquests programes, els bàsics, sobretot, però també els intermedis, reforcen una vegada més, ai las!, el bilingüisme dels valencianoparlants i el monolingüisme dels castellanoparlants. Considerem que caldria haver marcat un mínim de coneixement de valencià per a tot el territori, a partir del B1, i augmentar les matèries a cursar en la nostra llengua en aquest programa amb el temps.
Amb tot, molt més greu, per ser una qüestió molt sensible per a nosaltres com a entitat del sud, que reclamem des de fa molts anys, és que l’esborrany tampoc aposta per regular l’exempció de l’assignatura de valencià fins a convertir-la en una mera dada percentual anecdòtica, irrellevant, conscients de la poca voluntat de determinats partits polítics de reformar la LUEV per fer-la desaparéixer (tot i que continuarem demanant-ho, i que es complemente amb una llei d’igualtat lingüística). Per tant, entenem que cal regular l’ús de l’exempció –bé en aquest decret, bé en una altra normativa–, perquè els centres educatius de zones històricament valencianoparlants com el Baix Segura no en facen una interpretació esbiaixada o parcial a l’hora d’aplicar-la. Cal recordar que l’exempció de l’assignatura de valencià, que havia de respondre a una situació “transitòria i excepcional” en el seu moment, no ha estat així, perquè continua atorgant-se de manera excessivament generosa. O es regula i es fa testimonial o continuarem aprofundint en un sistema de doble cooficialitat lingüística a doble velocitat, que podria generar l’enquistament del conflicte lingüístic que vivim en aquesta comarca malgrat els avanços dels últims anys.
D’altra banda, segons es desprén de l’esborrany, la voluntat del Consell no és generalitzar la metodologia de la immersió lingüística, ja que sols el nivell “avançat” permet que l’alumne siga bilingüe amb coneixements funcionals d’una tercera llengua, encara que tampoc aquest programa pot ser considerat d’immersió estrictament. Entenem, per tant, que s’ha de modificar aquest esborrany amb el doble objectiu de no perpetuar gran part dels efectes del pseudoplurilingüisme del PP i garantir que l’alumnat acabe sent competent en les dues llengües oficials. Hi proposem:
- Reduir el nombre de programes de 6 a 3 per tal que siguen més pràctics i fàcils de ser aplicats en la realitat escolar diària: Bàsic, Intermedi i Avançat 2.
- Augmentar el nombre d’hores de valencià en el nivell Bàsic 1. No és raonable que s’hi puga rebre més hores d’anglés que de valencià.
- Incrementar l’oferta en valencià en els nivells Bàsic i Intermedi en el futur, de manera que l’alumne d’aquests nivells esdevinguen amb el temps bilingües competents.
- Als centres en què convisquen dues o més línies, el decret hauria d’establir mecanismes perquè a l’hora d’optar pel nou programa, aquest siga l’Avançat. O això o les grans ciutats del país i aquelles que tenen més de 40.000 habitants poden perdre de manera significativa ensenyament en valencià, pel simple fet de deixar la tria en mans dels pares, ateses les circumstàncies de valoració sociolingüística que té la llengua a casa nostra. L’atzar, malgrat tota la pedagogia que s’hi vulga aplicar i el treball dels assessors didàctics implicats, no pot determinar el programa únic aplicable.
- Assegurar als pares que opten pel model Avançat per als seus fills que podran cursar-lo a prop de casa si l’imparteixen en les escoles o instituts del barri, o bé que la Conselleria facilitarà els mitjans perquè el puga cursar en una altre centre. No poden quedar conculcats els seus drets com en anys anteriors, cosa que esperem que no supose tornar novament al districte únic, feliçment desterrat.
Amb tot, aquest esborrany conté aspectes positius que cal ressaltar, com, per exemple, que l’alumnat puga obtenir un B2 en anglés i un C1 en valencià sense necessitat de passar per les escoles oficials d’idiomes i la JQCV si cursa l’avançat; també ho és el pla de formació previst per al professorat en aquest decret.
Tanmateix, tant aquest pla de formació com el nou sistema d’educació plurilingüe comportaran uns costos per a l’erari públic valencià que caldria quantificar per tal de dotar econòmicament l’aplicació del decret, ateses les circumstàncies financeres actuals per les quals passa la Generalitat Valenciana sobretot quan Europa és una clara entusiasta de la contenció de la despesa i Madrid ens estreny financerament.
Finalment, animem la Conselleria d’Educació que en la negociació de les propostes de millora del decret s’impulse el valencià com a llengua vertebradora del nostre sistema educatiu. El PP buscarà atiar el conflicte i en traurà el rèdit, es presente la proposta que es presente. Necessitem que el nou decret impulse un bilingüisme actiu eficaç i que s’estenga entre tot l’alumnat, i s’acabe amb la perpetuació del bilinguisme substitutiu, que és el resultat final del pseudoplurilingüisme educatiu de la dreta.
Ek Tempir
