Que els catalans hem de desterrar del país Airbnb (crec que es pronuncia arbiribí) no te discussió. El combat no admet ni demora ni misericòrdia. En el cas de Barcelona la lluita és clarament a vida o mort: o veïns o Binibí. O famílies o lloguers turístics. O paradisos fiscals o diners per a la ciutat. Ells o nosaltres. O poble o capital. Treballadors o especuladors. No hi ha ni convivència possible. Mai ha estat possible.
Per això he vist amb franca repulsió com els humans que integren una colla castellera que porta el nom de la ciutat (Castellers de Barcelona) han tingut la barra de repartir unes samarretes amb publicitat dels voltors de Ay tirirí a la jornada castellera de la Mercé. Vergonya. Molta vergonya, francament. Home, ja posats podien portar unes de Bankia, de Millet o en favor de la especulació immobiliària directament. L’efecte moral hauria estat el mateix però més nostrat.
Un portaveu d’aquesta plataforma d’expulsió de veïns en declaracions a El País encara afegia cinisme declarant que: "Airbnb està donant suport als castellers de Barcelona per eixamplar la seva base social (i buidar els barris, dic) tant amb amfitrions (especuladors) que comparteixen casa com amb viatgers que els visiten".
En fi, no sé quants membres de la colla viuen de lloguer i no sé quant paguen. Potser tots són propietaris. Tampoc sé si a cap membre de la “colla” li han apujat el lloguer de manera descomunal o han pressionat els seus pares i avis perquè deixin el pis de tota la vida. Igual tots els de la colla són emprenedors, o rics, vés a saber. Però és més probable que entre ells es trobi gent del poble que, vull creure, no són conscients de com la plataforma de poverty-sharing expulsa tants barcelonins de classes treballadores. En fi, que el proper dia que els facin pinya els guiris, a veure quant aguanten. Aquests castellers no em representen!
Suposo que la oceànica ignorància (i no la cobdícia) dels dirigents d’aquesta colla de cultura popular-capitalista ha permès aquest insult a tants conciutadans. A veure com reparteixen aquestes samarretes entre els membres de les colles de Sagrada Família o Poble Sec, o entre els veïns esgotats de Ciutat Vella, Gràcia i Poble Nou que ja no poden viure o treballar al barri pels trileros del Ai trilirí. Els farà una gràcia tremenda i eixamplarà la base social que donarà gust.
I no. No estic ni fent demagògia ni exagerant la nota en absolut. Unes poques dades, no totes. Segons informacions d’una capçalera absolutament entregada al bussines com és El Periodico:”El anfitrión (volen dir l’especulador) de Barcelona alquila su propiedad o habitación una media de 58 días al año, con 5.100 euros de ingresos” És a dir, que per dos mesos de mitjana de lloguer s’arriba als 5.000 de benefici. 2.500 euros per mes. Si una família paga posem 600 o 700 i els turistes en donen 2.000, no hi ha escletxa, racó ni lloc per a la demagògia. El turista expulsa el veí. Punto pelota.
Les famílies no tenen cap oportunitat. El barceloní no pot viure a Barcelona. Home-expulsing. Per això els models no poden coexistir. Qualsevol que pugui llogar ho farà al millor preu. És allò de l’ànim de lucre tot i que diuen les lleis que l’habitatge ha de tindre us social. No parlem ja de com pot competir amb un turista, un pensionista, un migrant o gent amb dependència.
Més obvietats. Si en un bloc viuen veïns, sempre es necessiten papereries per la canalla, ferreteries, betes i fils, gestors, i fins i tot (si tenim sort) teatres o llibreries. Si el mateix bloc és de albirimí, es maten tots aquests negocis. Els turistes no necessiten ni cargols ni notaris. Amb ells cauen també tallers, distribuïdors, repartidors, comercials i fàbriques. Si un bloc és per a guiris, s’arrasa qualsevol signe de vida comercial que no sigui la útil pel turista: súper 24h, Starbucks , Zara i pizzeria. Moltes d’elles franquícies que ni tan sols tributen a la ciutat. Que el sector turístic destrossa la economia local és un fet poc discutible. Que deixa pobresa als pobres i riquesa als rics, tampoc.
Els negocis que tanquen per culpa del turisme eren negocis familiars les rendes dels quals anaven pel consum local o pels estudis dels fills, localitzant el talent, fixant l’estalvi i mantenint el territori. Un McDonals precaritza, no permet que les rendes que genera serveixin per res més que la mera supervivència, deslocalitza els impostos, externalitza els proveïdors i la gerència. A qualsevol barri el comerç dona riquesa, el monocultiu turístic misèria. És una altra evidència.
Més. Ja per fer l’aleta: el refugiat turístic. Que aibinibí i altres especuladors creen refugiats turístics és també, un fet contable: el 64% dels veïns del Gòtic ja han estat expulsats del barri. Un barri on segons l’ Informe sobre el mercat de l’habitatge de Tecnocasa i la UPF, el 86% dels pisos els han comprat inversors. Un percentatge que, si mirem a tota Barcelona esdevé esfereïdor: el 40% de tots els habitatges comprats ha estat per inversors: 40!!!
Més. En un any, el preu dels lloguers a Gràcia van pujar 31%. 31% en un any i pujant! Quin veí ho pot aguantar? Graciencs, a escampar la boira, no emprenyeu al progrés! I ara, imagineu: Si qualsevol administració hagués permès una pujada així per decret, la revolta hagués estat imparable. Perquè no passa res si aquest crim ho perpetren els simpàtics manguis-col·laboratius? Per aquesta cortina de fum creada a base de pasta descomunal i samarretes de castellers que domina el debat sobre el turisme.
Com veieu, on es lloga un habitatge a un treballador o a un turista. Els pisos són limitats i les rendes de les classes populars de la cuitat també. Mal negoci. Millor una ciutat sense pencaires, ni jubilats ni estudiants ni migrants ni precaris. Una ciutat amb els castellers de Barcelona fent torres mentre els guiris s’ho miren des de els balcons on avui encara resisteixen els veïns.
Fora especuladors de les nostres pinyes! Menys folre i més manilles! Que tremoli binibí en veient la nostra ensenya! Poble o guiri! guanyarem!
