Crisi política a Bcn
Amical de Mauthausen demana al govern de Colau que no col·loquin l'estàtua de Franco

El govern de Barcelona, Barcelona En Comú i el PSC, han quedat retratats i amb tota certesa haurà de fer marxa enrere en aquests dos punts calents: la prohibició de la Coronela i l'estàtua del general Franco. El toc d'atenció de l'associació Amical de Mauthausen serà determinant

03/08/2016 Política

La polèmica iniciada a partir de la decisió de l'ajuntament de Barcelona de col·locar dues escultures, una de les quals del general genocida Francisco Franco, a l'exposició temporal "Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà" (prevista el 14 d'octubre) ha suposat un terratrèmol per govern local barceloní, molts membres dels quals es troben de vacances.

Un dels factors que seran determinants en la marxa enrere d'aquesta decisió inexplicable, malgrat que destacats responsables de Barcelona en Comú (com Gerardo Pissarello, Jaume Asens, Adrià Alemany) l'hagin estat defensant durant les darreres hores, ha estat la piulada de l'associació Amical de Mauthausen.

El disseny equivocat o intencionat d'aquesta exposició, que s'ha interpretat com un atac a la memòria dels resistents de 1714, s'afegeix en poc temps al fet que el Comissionat de Memòria Històrica de l'Ajuntament de Barcelona hagi denegat la sortida de la Coronela des de la Porta Gòtica del Consell de Cent al Carrer Ciutat. La crítica s'ha escalfat i s'escalfa més a mesura que passen les hores, i l'entorn de Colau i del PSC resten sense arguments per defensar-se.

Que l'associació Amical de Mauthausen hagi piulat "Pedimos a @AdaColau que no coloque estatuas franquistas en el Born. Justicia, memoria y reparación antes que nada" dibuixa un situació poc digerible per al govern de Colau i el seus socis del PSC, que inevitablement hauran de fer marxa enrere en aquesta decisió fora de lloc.

Per altra banda, el fet que la Fundació de la Coronela de Barcelona  ja va deixar ben clar que "l’ofrena floral la realitzarem igualment fent el mateix recorregut", dibuixa un agost i un setembre negre, en què Barcelona En Comú ha quedat retratada i amb tota certesa haurà de fer marxa enrere en aquests dos punts calents.