Darrerament s'acusa la CUP de no tenir prou visió d'estat i de posar pals a la roda del procés independentista per no haver votat a favor d'uns pressupostos generals.
Des del govern de la Generalitat no estalvien recursos ni discursos en carregar els neulers en contra de la formació socialista per haver dit que no a uns càlculs pressupostaris que ells creien millorables i el govern no i per reforçar la queixa governamental s'apel·la a la falta de confiança en la CUP com element sòlid per executar amb garanties d'èxit el procés de recuperació nacional de Catalunya.
Però si aprofundim una mica en la realitat empírica de la situació actual deixant de costat tots els eslògans mes o menys ocurrents per desprestigiar al màxim a la CUP, ens trobem amb tota una tirallonga de actuacions governamentals que de forma alarmantment repetitiva en el temps treu raó i confiança en els darrers governs de la generalitat i la posa al costat de la CUP i de qualsevol altri que es qüestioni l'actitud dels diferents departaments de la Generalitat.
Els motius pels que molts catalans ja no confien en el que diu el govern de la generalitat és resumeixen principalment en dos capítols, un és polític , la mentida i l'engany sistemàtic amb que els darrers governs han estat actuant prometent i oferint coses que no han complert. i l'altre i més important és econòmic, gestionant molt malament els nostres diners.
Sense entrar a criticar els nombrosos casos de corrupció pura i dura protagonitzats pels membres del partit que des de l'any 1980 han gestionat els nostres diners, incloent el període de govern socialista de Maragall i Montilla, en la simple actuació aparentment legal d'execució dels pressupostos aprovats, és fàcil comprovar una preocupant acumulació de malbaratament de diners públics de tal magnitud que sorprèn com ara , els responsables d'aquest desgavell, sense demanar ni tan sols disculpes pels gravíssims errors d'execució comesos, tinguin la barra d'acusar als demés de no ser fiables per fer una tasca manifestament millorable.
Il•lustraré amb un exemple ben recent aquest malbaratament que des de 1980 llastra la nostre economia per mala gestió pròpia i frena el nostre benestar.
Segons es pot llegir en l'informe de la Sindicatura de Comptes presentat el passat dimecres dia 20/07 d'enguany, aquesta denuncia que el departament de Medi Ambient de la Generalitat ha pagat un total de 129 milions d'Euros per l'obra d'ampliació de l'abocador de Vacarisses en forma de subvenció, 92 milions de capital mes 37 d'interessos quan en realitat , aquesta obra va ser licitada i adjudicada a la UTE formada per HERA, FCC i URBASER per només 75 milions d'euros i aquests, segons contracte, s'havien de fer càrrec de la finançament total de l'obra.
L'informe denuncia com el mateix dia de la signatura del contracte a l'any 2006, és va modificar i el departament de medi ambient aleshores en mans de Joaquim Nadal, va acceptar que qui finançaria la totalitat de la obra a través de subvencions seria el propi departament de Medi Ambient.
El que no es va deixar escrit llavors és que al final, a més de pagar una obra privada amb diners públics, aquesta sortiria 54 milions més cara d'allò signat.
Per què el Sr. Nadal primer, el Sr.Lluís Recoder segon o el Sr. Santi Vila després no van detectar aquesta irregularitat i la van corregir?
I més sabent que la data del tancament de l'abocador, llavors estava prevista i acceptada per a l'any 2015.
Per què es va acceptar finançar amb diners públics una obra de ampliació d'una instal•lació privada que en tan poc temps estava destinada a la clausura?
Aquest error de gestió monumental, no adorna com a mèrit l'historial d'aquells que acusen als que mai han governat de total manca de visió d'estat.
Però és que la cosa no s'acaba només en la pèssima gestió dels diners públics, el tema és especialment greu quan t'adones que també ha hagut un absolut desconeixement i manca de previsió i control d'aspectes com l'abocament de residus perillosos quan enllà només s'haurien d'abocar residus no perillosos i que ha estat reiteradament denunciat pels veïns dels pobles propers.
O el que és mes greu, ningú del Departament va preveure que passarà quan com ara, una de les empreses de la UTE inicial, concretament URBASER, el Sr. Florentino Pérez se la acaba de vendre a un conglomerat xinès especialitzat en gestió de residus perquè al ser una empresa totalment privada , així li ha convingut a ell per eixugar pèrdues a la seva altre empresa constructora ACS.
Cap dels successius consellers coneixia els nombrosos escàndols que de lluny ha protagonitzat aquesta empresa de serveis com el de Colòmbia o el de Lanzarote o el de Orihuela on se'ls acusa de alteració de concurs i de suborns a polítics ?
O alguns que toquen molt a prop dels darrers 3 consellers com va ser la detenció del directiu d'URBASER Jordi Duran dins l'operació Petrum 3 on s'acusava a l'empresa de Florentino Pérez de pagar comissions del 3% a CiU a canvi d'obtenir adjudicacions de concursos mes avantatjosos .
Amb quina força moral pot algú que ha permès això acusar als demès de no ser dignes de confiança quan ells, que l'han tingut tota ja veiem com de malament l'han gestionat i ens han governat.
Ara, El president Puigdemont, insisteix en culpabilitzar la CUP de manca de confiança i li exigeix que a mes de votar a favor seu en la futura moció de confiança, que també és comprometin a votar a favor dels propers pressupostos siguin aquests quins siguin.
Però a part d'exigir als altres un acte de fe, hi ha quelcom més, Sr. President ?
Ens pot donar alguna garantia per petita que sigui que corregiran el daltonisme que pateix la seva visió d'estat perquè casos com lo de URBASER i Vacarisses no es tornaran a repetir si li tornem a dipositar la nostra confiança?
Algun senyal que permeti creure que vostès a partir d'ara començaran a fer allò que prometen?
A les seves mans està no en la dels demés, com concedir subvencions de meé a qui no se les mereix i, a sobre, ni tan sols demanar disculpes.
