Després d’una nit llarga de Sant Joan, ens hem aixecat amb una sorprenent traca final que ha copsat tots els informatius matinals i la premsa mundial. Era evident que la situació del Brèxit no deixaria indiferent a ningú en els següents dies, però el resultat favorable a la sortida ha deixat descol·locat a gran part de la població europea. És cert que els resultats de les enquestes pronosticaven la victòria justa del remain, i que el percentatge d’indecisos era clau per resoldre la dicotomia plantejada, però si més no, hom es pensava que la situació de les últimes setmanes i la campanya realitzada pels europeistes aprofundiria més en el vot conservador.
El procés de construcció europeu ha estat caracteritzat per un continu de crisis que han evidenciat el sistema de pesos i contrapesos que existeix entre els europeistes que defensen un model federal, els que aposten per un model intergovernamental i els euroescèptics. La no ratificació del Tractat de Maastricht per part de Dinamarca el 1992, el rebuig francès a la Constitució Europea el 2004 o l’oposició d’Irlanda i Polònia en el Tractat de Lisboa són varis dels exemples que caracteritzen la dificultat que té el projecte europeu per mantenir la unitat, i el Brèxit n’és un més. La Unió Europea i els diferents Estats s’enfronten a un futur incert, desconegut fins ara i a un seguit de conseqüències que poden decidir part de les noves relacions en el si del continent europeu.
Primer de tot, Gran Bretanya afronta una multiplicitat de situacions. La dimissió del Primer Ministre suposa un canvi del lideratge del partit conservador, que implicarà (probablement) la posició d’un personatge euroescèptic. Les declaracions del President del Parlament Europeu, Martin Schulz han escenificat el desacord amb la dimissió de Cameron i la preocupació d’unes futures negociacions.
Però la victòria no és únicament dels torys euroescèptics. El UKIP de Nigel Farage s’evidencia com a l’alternativa possible a les polítiques europees que han portat a la situació actual de la Gran Bretanya. Amb la barreja d’un discurs ultra-liberal, amb postulats conservadors en el control de la immigració i amb tics imperatorials pretén tornar a la Commonwealth els seus anys d’or imperials.
L’aparició d’aquest partit no és únicament problemàtic per la seva incidència electoral, sinó també per com ha estat capaç de tendir el debat polític a partir d’un discurs xenòfob que ha fet reviure l’ala més dura del Partit Conservador. Mentre les idees conservadores més reaccionaries prenen pes, l’esquerra del Partit Laborista es veu perduda en un debat que mai ha volgut tenir. La contradicció a l’hora de defensar el seu projecte polític al mateix moment que donava suport a l’Europa de l’austeritat, de la Troika i del pacte amb Turquia, l’ha evidenciat com un projecte ambigu. I, és que defensar amb “la boca petita” una opció política en un referèndum dicotòmic que ha polaritzat la societat britànica no sembla la millor opció. Jerym Corbyn queda fora de joc de la futura Gran Bretanya i tindrà l’opció de presentar-se com a alternativa si les negociacions entre la Unió Europea i els euroescèptics no porten a bon port. Finalment, la divisió entre europeistes i euroescèptics també ha tingut una repercussió en el territori. La diferència en el vot a Irlanda del Nord o Escòcia pronostica una inevitable negociació del model territorial de la Gran Bretanya els següents anys.
L’altre actor implicat i que se li apropa un problema d’enorme complexitat és la Unió Europea. Com va dir de Alan Milward ( ), el projecte europeu és la creació d’un artefacte polític capaç de recuperar la legitimitat política que han perdut els estats-nació després de la segona Guerra Mundial. Aquesta legitimitat, que sí que va ser capaç de donar l’Europa dels primers trenta anys actualment es veu en dubte. La situació de Grècia amb l’anterior referèndum sobre el deute, l’aparició i la rellevància institucional dels partits euroescèptics en la majoria dels països del continent, la crisi dels refugiats i el pacte amb Turquia, el tancament de l’Espai Shenguen o l’actual referèndum a la Gran Bretanya no són més que exemples de la pèrdua de legitimitat política de la Unió Europea i la voluntat de recuperar la sobirania nacional per part dels estats membres. Mentrestant, l’Europa unida mostra tics unilaterals i és incapaç de donar solucions unànimes i consensuades amb els seus estats membres, la imperiosa Rússia brinda sobre la descomposició de la integració i espera poder-se mostrar com a actor rellevant en la “nova Europa”. La mutació del projecte europeu és inevitable, ara bé, quina serà la seva plasmació és difícil de preveure. Una millora de la situació econòmica, una situació desfavorable en la Gran Bretanya independent o bé la proposta de nous projectes comuns –com un nou tractat- pot perllongar l’actual Europa dels vint-i-set. Per altra banda, un èxit de la independència de Gran Bretanya, un augment de les disputes nacionals en el si de la Unió o la possibilitat d’una proposta alternativa és un dels altres escenaris a tenir en compte.
Finalment, i a menys de dos dies de les eleccions a Espanya, la situació del Brèxit també pot afectar la situació del marc polític espanyol. Tot i que les eleccions són una segona volta on la majoria dels posicionaments estan clars com també la intenció de vot no escenifica un número elevat d’indecisos, sinó més aviat d’abstenció, la sortida de Gran Bretanya pot condicionar. La situació d’incertesa o la caiguda dels mercats ha sembrat una certa inestabilitat que pot –i ho ha fet- aprofitar el Partit Popular per intentar atiar al vot conservador. Les primeres declaracions del president en funcions Mariano Rajoy han estat clares al presentar-se com a projecte d’estabilitat davant d’un futur incert. Encara que la situació no suposarà un canvi electoral abismal, els partits constitucionalistes i obertament declarats europeistes (PP, PSOE i C’s), sobretot el Partit Popular, poden esgarrapar una part d’aquests indecisos o els que aposten per l’abstenció. Per altra banda, en l’agenda catalana, l’aparició de l’opció del referèndum unilateral d’independència, la realització del referèndum europeu com també la futura situació territorial de la Gran Bretanya amb Escòcia o Irlanda pot ajudar als partits independentistes a posar de nou la qüestió nacional en el si de la Unió Europea com també al posicionament dels partits no independentistes davant de nous successos (hipotètic cas que Escòcia realitzes un nou referèndum i sortís que sí).
La situació del Brèxit és enormement complexa. Pronostica problemes en la situació de l’esquerra a Gran Bretanya com també l’ascens dels partits xenòfobs i d’extrema esquerra. Una Unió Europea que cada vegada veu amb més dificultat evidenciar la seva legitimitat com a projecte polític i que afronta els problemes amb total divisió, no és capaç de presentar una opció vàlida per aquells euroescèptics indecisos. I, finalment, la situació que obra la sortida de la Gran Bretanya pel que fa a la realització de futurs referèndums és i serà un factor potencial aprofitable en el marc polític i català, ja sigui per les forces pro-independentistes, com per les no-independentistes.
