El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, en declaracions fetes avui deia que “per a Espanya, Gibraltar és espanyol, guanyi o perdi el Brexit“. Rajoy estava molt ofés per la vista que el primer ministre britànic, David Cameron, havia de realitzar avui Gibraltar, la qual finalment no s’ha realitzat, no certament per les protestes fora de lloc dels governants espanyols, sinó per l’assassinat de la diputada laborista anglesa Jo Cox, segons la policia britànica, la diputada no ha pogut sobreviure a les ferides de bala causades per l’atac sofert a Birstall, a prop de Leeds. La campanya britànica del ‘Brexit‘ ha estat suspesa després de l’atac i el primer ministre, David Cameron, ha suspès l’acte que tenia previst de realitzar Gibraltar.
Que el PP i el seu candidat surtin durant la campanya electoral amb la reivindicació de “Gibraltar espanyol” no és cap novetat, més sorprenent el posicionament del dirigent de Podemos, Pablo Iglesias, el qual fent gala del seu nacionalisme espanyol, en una entrevista, publicada al seu compte de Twitter, quan li han demanat sobre el ‘Brexit‘ i la visita de Cameron. Iglesias ha donat com ha resposta que el seu partit és l’única que s’ha involucrat amb el referèndum i ha conclòs dient: ‘I per descomptat Gibraltar espanyol’.
La resposta d’Iglesias mostra una vegada més la interiorització, dins de l’esquerra espanyola, de tot el bagatge ideològic del nacionalisme espanyol, l’altre dia ja va sorprendre amb l’afirmació, que ells eren els únics que podien “derrotar” els independentistes, derrotar és el concepte estrella del PP, perquè es vol derrotar aquell amb el qual no vols tenir cap punt de contacte, ni cap motiu per arribar a acords, avui comparteix un altre dels productes predilectes de la dreta espanyola “Gibraltar espanyol” normalment no hi ha dos sense tres, per tant esperem noves coincidències en el temps que ens queda de campanya electoral espanyola.
De fet és una sorpresa relativa, vist que Errejón ja havia advertit a l’inici de campanya que ara: “Toca fer una campanya patriòtica” potser el que no esperaven que fos un patriotisme espanyol calcat a aquell de la dreta més rancia, encara que per ser fidels a la realitat de patriotisme espanyol només hi ha un, aquell del franquisme ideològic que impregna fins al moll de l’os de forma transversal Espanya.