A quinze mesos de la proclamació de la independència ens cal, com diria Joan Vinyoli, “bastir una cabana d'esperances”. I, certament, la revolució dels somriures s'ha basat en l'esperança d'un país nou, millor, més just, solidari i pròsper. Un país de futur.
I, tanmateix, avui som un país horroritzat pel drama dels refugiats a Europa, pensant que l'any 39 érem nosaltres aquells exiliats, en el qual no podem ser solidaris perquè un estat ens ho prohibeix. Un país on cada divendres un tribunal amputa la seva sobirania, quan ja s'ha declarat sobirà. Un país on els càrrecs electes són amenaçats i vexats, i que està fart de no poder expressar-se. Un país al qual es tracta des de l'hostilitat i la incomprensió, i que no vol aguantar ni un dia més aquesta indignitat.
Contra tot això ens revoltem. Els propers mesos són decisius, cal recuperar l'esperança i el compromís, combinant-los amb la tensió positiva, l'ambició, l'exigència, la responsabilitat i la fidelitat a les institucions de la terra.
Màxima confiança en nosaltres mateixos; màxima determinació per complir el manament democràtic del poble; màxim esforç en el que ha estat el motor del canvi: la il·lusió d'un país per viure lliures.
I només el tindrem si ciutadania i entitats de la societat civil viuen lliures pel país, ressusciten l'esperit “alegre i combatiu” amb el qual van canviar radicalment l'escenari polític. Un esperit que ara exigeix la màxima perseverança i exigència. No es tracta de discutir sobre el dret a decidir; es tracta d'imposar-se el deure a decidir.
Però l'esperança necessita gestos, no és tan sols un estat d'ànim, s'esvaeix si no comporta acció. Després d'anys de posar sobre la taula els arguments (justícia social; prosperitat i benestar; solidaritat; radicalitat democràtica; trencament amb l'establishment), toca continuar avançant, ara en el tram més decisiu, defensant els més perjudicats per la crisi i concretant l'exercici de la sobirania. Sí, som una nació, i exercim com a nació lliure. Per això seguem cadenes.
Volem un país per viure lliures i vivim lliures per guanyar aquest país. Serem la força de molts. La veu de tots. Ens guien tan sols tres objectius:
1. RESPONSABILITAT: Treballar per eixamplar la majoria social per la independència.
2. CONFIANÇA: Preparar-nos per afrontar amb èxit els reptes de la transició.
3. FUTUR: Recuperar el protagonisme de la societat civil com a punta de llança de l'independentisme cívic.
Ens hem anat trobant pel camí, hem anat teixint complicitats i sinergies en aquest horitzó proper de tots, hi cap tothom, ningú en restarà fora, serem la suma de molts petits grans de sorra, perquè tots som la força d'un país que ja comença a bategar en llibertat.
Bastim junts la cabana d'esperances i a guanyar la república catalana.
Agustí Alcoberro, historiador i membre del SN de l'ANC; Josep Antolí, psicòleg; Antonio Baños, periodista; Francesc Bellavista, jurista; Jordi Calvís, dissenyador gràfic; Alícia Casals, membre de l'IEC; Assumpció Castellví, psicopedagoga; Liz Castro, escriptora i membre del SN; Pep Cruanyes, advocat; Jordi Cuyàs, tècnic municipal expert en desenvolupament local; Xavier Fähndrich; Gilbert Frigola, membre del SN; Pere Grau, advocat i membre del SN; Ariadna Isern, activista veïnal; Ana Pérez Mir, editora i membre del SN; Clara Ponsatí, catedràtica d'economia; David Ros, sectorial economia ANC; Beni Saball, membre del SN; Josep Sabaté, membre del SN; Pau Solà, responsable tècnic de l'àmbit de planificació i programació d'estudis de l'àrea de docència de la UPF; Eulàlia Subirà, professora d'antropologia a la UAB, i Quim Torra, editor.
