La Plataforma per la Llengua expressa la seva estupefacció per l’aprovació d’una moció al ple de l’ajuntament de Lleida que, a la pràctica, sol·licita que la senyalització de trànsit de la ciutat estigui escrita, almenys, en llengua castellana. La moció ha tirat endavant en el ple de la Paeria d’aquest divendres 27 de maig amb els vots a favor dels grups municipals del PSC –al govern-, el PP i Ciutadans, grup que ha proposat el text i al qual el PSC li permet un protagonisme arran del seu pacte que reclama utilitzar el bilingüisme en les polítiques que emeti el consistori i posa en perill, fins i tot, l’ús del català dins de la pròpia Paeria.
La Plataforma per la Llengua constata que aquesta moció aprovada es basa en un article de la llei de trànsit que estableix que les “indicacions escrites dels senyals s’expressaran, al menys, en la llengua oficial de l’Estat”. Aquest text ignora del tot l'article 138 del Reial decret 1428/2003 sobre el Reglament de circulació que estableix que “les indicacions escrites que s'incloguin o acompanyin els panells de senyalització de les vies públiques, i inscripcions, han de figurar en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma reconeguda en el respectiu estatut d'autonomia, quan el senyal estigui ubicat en l'àmbit territorial d'aquesta comunitat”. Per tant, segons aquesta llei, atès que l'occità i el català són llengües reconegudes oficials a l'Estatut d'autonomia, la retolació hauria de ser trilingüe arreu; és a dir, si s'aplica estrictament la llei, tota la senyalització a Lleida hauria de ser en català, occità i castellà.
Malgrat això, a la pràctica la Generalitat de Catalunya i els ens locals de Catalunya han volgut aplicar el mateix criteri que fan les comunitats autònomes de llengua pròpia castellana amb ús exclusiu de la llengua pròpia corresponent. Així, fan la senyalització en català o occità segons el territori, però no pas un ús trilingüe com preveu la llei espanyola per al cas català.
Aquesta és també la política clarament majoritària dels ajuntaments governats pel PSC, inclosos els grans ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona, que ara mateix l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, vol modificar. D’altra banda l'administració espanyola a Catalunya tampoc no aplica la llei. Fa la senyalització de carreteres en català i castellà, i no pas en occità, i en algunes senyalitzacions només en castellà.
Amb aquest fet, hem vist com una vegada més les lleis estatals afavoreixen clarament el castellà amb un ús impositiu arreu del territori espanyol i privilegis únics de monolingüisme allí on és llengua pròpia. La legislació espanyola no s’adequa als criteris de respecte de la realitat plurilingüe de l’Estat. En aquesta ocasió, la Paeria s’afegeix a trencar el consens a Catalunya, per fer seguidisme a una llei clarament injusta.
La Plataforma per la Llengua considera que amb l’aprovació d’aquesta moció, l’alcalde de la ciutat, Àngel Ros, fa un pas enrere en la defensa de la normalització lingüística a què es va comprometre amb una reunió amb l’ONG del català el passat 29 de febrer passat.
