L'Assemblea Nacional de la CUP celebrada aquest diumenge amb la participació de 600 militants ha aprovat la ponència política que afirma que cal seguir «situant la desobediència i la unilateralitat al centre de l'acció política per aconseguir la ruptura nacional i social, és a dir, la independència plena». Segons el plenari de l'organització «la CUP ha de convertir-se en l'agent polític clau i en la garantia per aconseguir la independència en el marc d'una República el més socialment avançada possible».
Els militants reunits a Esparreguera han reiterat la necessitat de garantir el desenvolupament de la Declaració del 9N i l'impuls de la Declaració Unilateral de Independència abans del final de la legislatura i de les eleccions constituents, i la celebració «d'un referèndum unilateral de independència».
L'assemblea de l'organització de l'esquerra independentista ha acordat també impulsar espais de debat, de treball i de mobilització amb totes les organitzacions i partits de l'esquerra catalana amb l'objectiu de «generar accions de desobediència civil massiva no violenta que accelerin el procés de ruptura amb l'estat espanyol i que posin en contradicció les vies de concertació i pacte amb l'estat».
Xevi Generó, portaveu del Secretariat Nacional de la CUP ha explicat que «el compromís fonamental de la legislatura és la Declaració del 9N, perquè és el principal instrument per avançar cap a la ruptura independentista». Generó també ha volgut puntualitzar que «l'esmena aprovada aquest matí a l'Assemblea Nacional reafirma la feina feta pel grup parlamentari; no és cap ruptura de la legislatura, es tracta d'empènyer cap a la independència, el procés constituent i el pla de xoc, o sigui el desplegament del 9N». «Junts pel Sí s'ha de posar les piles», ha conclòs Generó.
El document aprovat és el resultat del treball d'una comissió de documents formada per militants de base, regidors i membres del Secretariat Nacional de la formació, i ha recollit desenes d'aportacions de múltiples assemblees locals d'arreu dels Països Catalans. La ponència parteix d'una anàlisi de conjuntura que denuncia el procés de recentralització que els estats espanyol i francès practiquen contra els Països Catalans. En aquest sentit assenyala el moviment popular per la independència i altres lluites polítiques i socials arreu del país, com la primavera valenciana o la vaga indefinida de docents a les illes, com els principals elements que expliquen els canvis polítics que s'han produït els darrers anys.
El document també es pregunta si «el govern de Junts pel Sí i els governs del canvi al País Valencià i a les Balears i Pitiüses no estan actuant de fre a les aspiracions de canvi expressades per aquests moviments populars».
La CUP subratlla que «els eixos nacional i social continuen configurant i condicionant de manera central la política catalana, però assenyala la irrupció del feminisme i l'ecologisme com a clivelles imprescindibles per entendre el conflicte social vigent», així com la necessitat de seguir lluitant pels drets laborals, els drets democràtics, els drets civils, el dret a l'aigua o el dret a la cultura.
La ponència política aprovada avui també diu que «la CUP ha acordat tensar la corda amb l'estat, amb l'objectiu de portar l'autonomia al límit, sense fer cap concessió a l'autonomisme, ni d'esquerra, ni de dreta», la qual cosa per als assemblearis implica «no renunciar a reivindicacions populars en nom de l'estabilitat i de la gestió autonòmica» i «interpel·lar totes les forces de l'esquerra i del sobiranisme a superar l'autonomia i avançar cap a la república catalana».
Constituïm Països Catalans
L'Assemblea Nacional de la CUP ha apostat per «seguir fent l'aportació discursiva, teòrica, pràctica i econòmica amb el marc territorial dels Països Catalans creant, donant suport, i participant en totes aquelles iniciatives polítiques, culturals, esportives i socials que promoguin l'autoorganització de la unitat popular» amb l'objectiu de reforçar la identitat pròpia arreu dels Països Catalans. També ha recalcat el compromís de l'organització amb respectar les diferents realitats socials i territorials, alhora que «defensar la territorialitat completa mitjançant el dret a l'autodeterminació dels Països Catalans». «En qualsevol cas, la CUP defensa que l'acceleració del procés independentista a Catalunya por operar com a catalitzador per a fenòmens similars al País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses».
Sobre l'acció política institucional
Els cupaires han avaluat la progressió electoral de la CUP en els darrers anys assenyalant la capacitat de trencar els tòpics territorials accedint als governs municipals de Badalona i Sabadell alhora que a poblacions petites com Soriguera o la Vilella Alta. La CUP ha estat un dels múltiples actors claus sense els quals no s'entendria l'efervescència política i social dels darrers anys, però fa autocrítica en relació a la dificultat de superar «una arquitectura legal blindada a tota transformació i les polítiques d'austeritat i de recentralització imposades per tots els partits pro-Unió Europea».
En relació a la seva presència al Parlament de Catalunya, el document aprovat aplaudeix l'èxit en ser «un altaveu més de les lluites i els moviments populars» durant la primera legislatura, però es pregunta si n'hi ha prou amb haver contribuït a polititzar la societat catalana, o si cal que la gent s'impliqui i participi en política «no només en organitzacions polítiques, sinó també en moviments populars».
