«Davant dels requeriments i citacions a càrrecs electes i institucions creiem que hi ha una clara voluntat de l’Estat d’atemorir el conjunt de la societat catalana començant pels seus representants democràtics. Aquest fet per si sol, pensem, és inacceptable en cap esquema de democràcia i llibertat i de plena garantia dels drets civils i polítics; per això cridem al conjunt de la societat i en especial a les forces democràtiques del país a plantar-se davant de la persecució de les idees», així comença el manifest «Que cap tribunal ens faci callar» que ha fet públic avui la CUP amb una norantena de primeres adhesions de tot l'espectre sobiranista i d'esquerres català.
Entre els signants que donen suport a la manifestació de la campanya rosa i lema «sense por» organitzada per la CUP per dissabte hi ha, entre d'altres, Antonio Baños, Arcadi Oliveres, David Fernández, l'economista Elisenda Paluzié, Empar Moliner, Ernest Maragall, l'activista Eva Fernandez, Jaume Asens, Josep-Lluís Carod Rovira, Lluís Llach, l'antropòleg Manuel Delgado, l'actor Sergi López, Teresa Forcades, o Victor Terradelles membre del consell nacional de CDC, i organitzacions com Súmate.
Durant aquesta setmana, la CUP-CC ha celebrat diverses reunions amb les principals organitzacions sobiranistes i d'esquerres del país per convidar-les a treballar plegades i a sumar-se a la manifestació de dissabte. Fruit de les trobades diverses personalitats se sumaran a la fila zero de la manifestació -signin o no el manifest- i ja hi ha una trobada convocada per després.
El text, titulat «Que cap tribunal ens faci callar: Per les llibertats» és un text volgudament transversal que busca complicitats per respondre a la persecució de la política catalana tant als 291 ajuntaments catalans que ja han rebut requeriments de l'Audiència Nacional, com al Parlament de Catalunya que es troba contínuament judicialitzat pel Tribunal Constitucional.
En aquest sentit, des de la CUP es veu la mobilització més oportuna que mai després d'unes setmanes en les quals la judicatura espanyola, a través del TC, ha exhibit el seu caràcter més agressiu i ha suspès nombroses lleis aprovades al Parlament català en matèria de drets socials i política fiscal.
El manifest demana a les institucions catalanes «cobertura política, legal i econòmica de les persones encausades, de manera que aquestes tinguin garantit el suport a qualsevol decisió que puguin prendre en relació amb la seva situació, inclosa la desobediència a les lleis injustes».
