La policia que paguem entre tots perquè protegeixi els nostres drets no pot anar agredint de manera deliberada periodistes identificats. No ho ha de fer. Això ha passat –a mi em van clavar dos cops de porra en una de les càrregues de les protestes contra el pla Bolonya, un al braç on duia el braçalet de premsa- i continua passant. No hi ha discussió possible, en aquests casos només hi ha lloc per a la condemna.
Dit això, haig d’afegir una cosa: jo no apunto perquè la policia dispari, com m’han dit més d’una vegada aquesta setmana. Explico les coses que passen de la manera més honesta que puc. I això vol dir que intento explicar-les totes, des de les càrregues policials a les destrosses al meu barri, passant pels veïns que repiquen cassoles en suport als manifestants i els que els critiquen. I dic que ho intento perquè aquests dies se m’ha fet bastant difícil.
Ahir vaig veure una piulada d’algú que se suposa que sap com funcionen els mitjans de comunicació que deia que les imatges d’una càrrega en concreta les tenia tota la premsa però no les feia servir. No és veritat. Jo no les tenia. Senzillament perquè no era allà. En tenia d’altres, i als vídeos que he fet sobre els avalots de Gràcia les he posades. Però no podia ser a tot arreu i a alguns llocs no m’hi deixaven gravar. “Fotos no”, cridaven, mentre et feien fora a empentes.
És impossible gravar o fotografiar bé les càrregues policials, tal com es queixen molts manifestants que parlen de la manipulació dels mitjans, si no et deixen actuar amb llibertat. Si no pots dur una càmera i ser entre ells. Si t’ho impedeixen, només pots estar darrere dels antiavalots, a massa distància per enregistrar res bé. Això és lògica pura i els manifestants haurien de ser conscients que la premsa pot ser un escut contra l’abús policial, quan n’hi ha.
Però hi ha alguna gent que va a les protestes de Gràcia i a moltes altres amb la intenció clara de fer barricades, rebentar bancs, establiments de grans cadenes o fins i tot botigues petites, i que no vol que els fotografiïn i els enregistrin. Abans-d’ahir un grup d’unes desenes d’encaputxats, armats amb garrots i amb una pancarta reforçada tenia un parell de persones dedicades exclusivament a impedir que ningú els gravés o els fes fotografies. “Si fas fotos i te les prenen m’enviaràs a la presó”, deien. Som al segle XXI, com volen impedir que algú, un veí des d’un pis, qui sigui, no els fotografiï amb un mòbil?
També abans-d’ahir dos fotògrafs i jo vam quedar entre la policia i els manifestants més agressius just abans de la primera càrrega, arrecerats en un portal. Vam haver de fugir quan les ampolles de cervesa es van començar a trencar damunt dels nostres caps. Aquesta actitud no només els perjudica a ells, perjudica a tots els manifestants i a tota la societat. Afavoreix que després només quedin les imatges de les destrosses, no del que ha passat perquè hi siguin.
Tots els periodistes fem la feina com l’hauríem de fer? No. Segur que no. Però molts ho intentem. I a vegades, entre uns i altres, se’ns fa massa complicat.
