Tot seguit reproduïm un comunicat de Poble Lliure amb motiu del 1r de maig:
El 1r de maig, Dia Internacional del Treball, ens recorda que, encara avui, en ple segle XXI, un conflicte fonamental divideix la societat arreu del món: una oposició frontal entre capital i treball; és a dir, entre la minoria que és propietària dels mitjans de producció i la immensa majoria de persones que hem de treballar per sobreviure. Quan el que volem, en realitat, no és sobreviure, sinó viure bé: viure feliços, amb pau i seguretat. Quelcom que, en la societat capitalista, ens és negat a la gran majoria de gent treballadora. És per això que aquesta divisió radical de la societat que ens porta a omplir les places i carrers dels Països Catalans alhora també ens uneix com a treballadors i treballadores de totes les nacions del món.
Són molts els conflictes socials i laborals que hem batallat durant aquest any, per salvaguardar els nostres llocs de treball i els serveis públics que tanta sang i suor han costat a la classe obrera. I, malgrat que enguany molts companys i companyes han vençut en les seves reivindicacions, som conscients que la situació general no ha fet més que empitjorar: les retallades de drets socials, no han fet més que agreujar les condicions de vida de la majoria de la població, la inseguretat ja no de no poder conservar la feina, sinó fins i tot de perdre el pis i no poder fer front a les necessitats més bàsiques de la família i, especialment, de la infància. La precarietat és permanent i s'agreuja. Els salaris de les noves generacions no possibiliten cap tipus d'emancipació. Tenir treball no assegura no ser pobre.
Mentrestant, el sistema capitalista continua jugant al “Monopoly” amb el benefici que extrauen de la nostra explotació, evadint els impostos que sí que paguem els treballadors i dipositant les seves fortunes als paradisos fiscals. Les principals forces polítiques dels Estats espanyol i francès han claudicat davant dels interessos de l’oligarquia i dels grans capitals financers, amenaçant el poble treballador, ara, amb el TTIP. Aquest tractat no és més que un nou avanç de l’imperialisme i del capitalisme de guerra amb què, des de Washington i Brussel·les, disposant els nostres drets socials i laborals com a moneda de canvi, volen assegurar l’expansió irrefrenable de les grans empreses transnacionals.
Ni l’Estat espanyol, ni l’Estat francès, ni la Unió Europea, doncs, volen assegurar el progrés social dels Països Catalans. Ans al contrari: la destrucció del teixit industrial, l’eradicació del sector primari i la descapitalització de la nostra economia productiva és, precisament, el rumb que està prenent l’estructura econòmica catalana sota els dictàmens de la Troica. Els sectors populars (pagesia, treball autònom o cooperativisme) no poden tampoc sobreviure a les actuals condicions socioeconòmiques imposades a favor del capital monopolístic i el poder financer. Però som els treballadors i, especialment les dones joves treballadores, els que patim les conseqüències d’un país saquejat i sense control sobre els recursos fonamentals de la nostra economia.
Per això, el poble treballador català necessitem ser amos del nostre treball. I, per ser-ho, cal que disposem d’un marc democràtic on poder defensar legítimament els nostres interessos objectius i aspiracions com a classe. Cal avançar, doncs, cap a la independència nacional del conjunt dels Països Catalans, com a marc concret del desenvolupament de la lluita de classes a la nostra nació. Es tracta d'una condició necessària, encara que no suficient, per poder avançar socialment: només una República Catalana Independent podrà garantir la millora de les condicions laborals i de vida de la classe treballadora catalana. Això és així perquè, ara i aquí, la principal contradicció que posa en escac l’oligarquia espanyola i francesa és el progrés del moviment nacional, especialment al Principat de Catalunya, però també a la Catalunya Nord, al País Valencià i a les Illes.
La independència es presenta com una escletxa de sobirania nacional-popular, enmig d’un món cada vegada més subsumit als poders supranacionals i transnacionals del gran capital. Així doncs, amb l’horitzó fixat a la República Socialista Federativa dels Països Catalans, cal aquí i ara convertir el procés constituent de la República Catalana i els moviments populars pel dret a decidir arreu de la nació en una onada de mobilització a favor de la conquesta d’un nou marc democràtic, socialment més just i igualitari.
Independència, Socialisme i Feminisme!
Som República
Som Països Catalans
SOM CLASSE TREBALLADORA
