El documental 'El segrest de la marededéu de Núria', d’uns 50 minuts de durada, vol donar a conèixer aquest fet: els moviments catalanistes d’aquells anys, els motius reals del segrest, com es va organitzar, qui van ser els implicats, com es va produir el segrest, i què va succeir fins el dia que la imatge es va retornar i què va suposar per a la lluita antifranquista i els moviments catalanistes d'aquell moment.
El documental està coproduït amb Televisió de Catalunya, amb la voluntat d’emetre’l el juliol del 2017, coincidint amb el cinquantè aniversari dels fets. A més a més compte amb a col·laboració econòmica del Bisbat d'Urgell, Televisió del Ripollès, l'Institut d'Estudis Catalans i l'Ajuntament de Ribes de Freser. Tot i això encara falten 6.000 euros, que són els que es pretenen recollir amb la campanya de micromecenatge que ha començat avui.
Des d'aquest enllaç es pot accedir a la pàgina de Verkami per fer aportacions econòmiques. De les recompenses destaquen especialment les dels col·laboradors com Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (amb viatges gratuïts amb el cremallera de Núria o estades a l’Hotel Vall de Núria), l’Editorial Prames (que ofereix lots de libres), l’Institut d’Estudis Catalanes (que col·labora amb el llibre Fer país, conèixer món) i les subscripcions gratuïtes a la revista Sàpiens. El tràiler del projecte es pot veure aquí
La voluntat és fer un documental que detalli d’una manera clara els fets que van succeir, explicada a través dels records i de la memòria dels implicats, veïns i historiadors, i, alhora, ferlo amè, atractiu i interessant pel públic intergeneracional que el veurà gràcies a recreacions de diversos episodis d’aquest llarg exili. Aquest projecte neix com a continuació del documental L’exili de la marededéu de Núria, que també el van fer possible Manuel Castellet i Zeba Produccions, gràcies a una campanya de micromecenatge feta fa dos anys. En aquest documental es parlava de l’exili forçós que va patir la imatge, des de que el capellà del Santuari de Núria se la va emportar el 1936 per salvarla fel fervor anticlerical dels milicians republicans, fins que va ser retornada al 1941, tot recorrent els diversos indrets per on va passar la talla fins arribar a Suïssa, on va restar-hi la major part del temps. Aquest documental es pot veure aquí.
Manuel Castellet, a part de ser l’autor del llibre L'exili de la Marededéu de Núria (1936-1941), es defineix com a matemàtic de professió, excursionista per afició i amant de Catalunya i la cultura catalana per devoció. Ha estat professor de matemàtiques a la UAB, president de l’Institut d'Estudis Catalans i director de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, a més de ser autor d’altres llibres i de participar en altres iniciatives.
Zeba Produccions a part de realitzar el documental L’exili de la marededéu de Núria són també autors de diversos documentals coproduïts o emesos per Televisió de Catalunya com Xirinacs, a contracorrent; Manuel de Pedrolo, trencant l'oblit; La Sardana, dansa nacional de Catalunya?; La Crida, història d'una resposta; Terra Lliure, punt final o Pau Escalé, go to the parad-Ice.
A més a més, també han realitzat molts projectes de caràcter més local com els documentals sobre la Guerra Civil a Olot, Ripoll o Bianya, o documentals de memòria històrica de les Valls de Ribes o de l'Aiguat del 1940.La matinada del 9 de juliol de 1967, un grup de joves activistes antifranquistes entraven a l’església del Santuari de Núria i s’emportaven la marededéu. Hores després difonien un comunicat exigint tres reivindicacions que s’emmarcaven en la campanya Volem bisbes catalans!: nomenament només de bisbes catalans per totes les diòcesis del país; la dimissió de l’Arquebisbe de Barcelona, Marcelo González Martín i el retorn de l’abat Escarré, exiliat des de feia dos anys. Aquesta va ser una de les primeres grans victòries del catalanisme contra el règim franquista.
El segrest de la 'Mare de Déu de Núria'
La matinada del 9 de juliol de 1967, un grup de joves activistes antifranquistes entraven a l’església del Santuari de Núria i s’emportaven la marededéu. Hores després difonien un comunicat exigint tres reivindicacions que s’emmarcaven en la campanya Volem bisbes catalans!: nomenament només de bisbes catalans per totes les diòcesis del país; la dimissió de l’Arquebisbe de Barcelona, Marcelo González Martín i el retorn de l’abat Escarré, exiliat des de feia dos anys. Aquesta va ser una de les primeres grans victòries del catalanisme contra el règim franquista.
