Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Euskal Herria
Otegi percep una reculada en la consciència nacional i fallades de concepte en EH Bildu

«sento més euskara al carrer» però que «desgraciadament hem donat molts passos enrere en aquesta consciència. Seguim bastant colonitzats en tots els àmbits. Si volem independitzar-nos, primer hem de independendizar les nostres ments»

21/04/2016 Internacional

L'opinió d'Otegi sobre el present i el futur del país aquesta vegada sí va poder sentir-se amb claredat en l'entrevista realitzada abans-d'ahir per Maddalen Iriarte al programa nocturn ‘‘Azpimarra’’ de ETB1. Va admetre diversos motius de preocupació, però també raons per a la confiança que passen per l'estratègia unilateral i per engegar un procés independentista –«un camí eficaç i viable»– que reilusione a un país en el qual detecta «un estat d'ànim baix», segons recull el diari Gara

Entre les qüestions que ha notat des de la seva sortida de presó, Otegi va citar «la reculada impressionant en la consciència nacional des de Lizarra-Garazi fins a aquí». Va indicar que «sento més euskara al carrer» però que «desgraciadament hem donat molts passos enrere en aquesta consciència. Seguim bastant colonitzats en tots els àmbits. Si volem independitzar-nos, primer hem de independendizar les nostres ments».

«Aquest poble s'ha de posar davant el mirall –va afegir–. I el camí de la desobediència està aquí». Va recordar una frase que sol repetir Juan José Ibarretxe en les seves xerrades, a manera de principi internacionalment vàlid per a les nacions sense Estat: «O em respectes o em vaig».

En la mateixa línia, constata que «no hi ha pla polític en aquest país», i és això el que converteix en infructuoses les majories parlamentàries pel dret a decidir o el canvi social.

Quant a EH Bildu, va reiterar el problema d'agenda del que ja va parlar en el Velòdrom, atès que l'esquerra abertzale tenia un cronograma que començava per resoldre les conseqüències del conflicte però llavors va arribar la crisi econòmica i les prioritats de la gent van canviar. Connectar amb la ciutadania és una inquietud que va reiterar en aquesta entrevista de ETB1, posant l'accent que això suposa parlar-li i traslladar-li propostes, però també escoltar a la gent i sobretot possibilitar que decideixi.

Ho va enllaçar amb l'ocorregut en les institucions, on entén que «no hem mesurat bé. Hi ha sectors que pensen que les institucions són una drecera i que a través d'un butlletí oficial pots fer qualsevol cosa, però això no funciona així», va apuntar recordant l'exemple de les escombraries a Guipúscoa. «Si fas això solament des de les institucions, et confondràs, i nosaltres ens confonem», va afegir.

Va subratllar a més Arnaldo Otegi que «EH Bildu no és igual que l'esquerra abertzale, és la casa comuna de tots els independentistes». I constata un «problema d'aparells. Les estructures normalment són molt conservadores, tenen inèrcies. Aquí cal fer una revolució. Si volem canviar la societat, hem de començar per casa i pel dia a dia».

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid