Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Els noms de les marques de roba encara són tabú quan es parla d’explotació laboral
24/02/2016 Hemeroteca

Les condicions laborals amb les quals es cus la majoria de la roba que portem ja no són cap “silenci mediàtic”. A poc a poc, i gràcies a la feina de formigueta d’ONG, mitjans alternatius i periodistes independents, el tema ha anat colant-se als grans mitjans i ja poca gent poc ignorar les jornades maratonianes, els salaris de misèria, les perilloses condicions de salubritat i, fins i tot, els casos d’esclavitud crua i pelada.

Hi ha, però, una assignatura pendent en una cobertura que, tot i les millores continua sent insuficient: la relació entre la situació laboral dels treballadors i les taxes de beneficis d’unes empreses que, massa sovint, es presenten com a “miraculoses” o “models d’èxit”.

Així, en les notícies i reportatges sobre la situació laboral de les fàbriques tèxtils poques vegades se cita el nom de l’empresa afectada en el titular –encara que hi ha excepcions com aquesta de 2011– i quan es fa, aquestes no apareixen fins al quart paràgraf si hi ha sort. Durant la informació de la massacre del Rana Plaza a Bangla Desh, l’abril del 2013, alguns mitjans van arribar a modificar els seus articles per treure el nom de Mango, que fabricava al lloc de l’accident. Els noms de les marques, en general,  s’eviten fins i tot quan el text gira al voltant d’unes etiquetes “que no expliquen tota la història”. Tampoc, quan es tracta de tallers il·legals desmantellats al nostre país és fàcil saber quines són les empreses que contractaven aquests delinqüents.

Hi ha un cert pudor de parlar de noms concrets que puguin estigmatitzar una marca? Podria ser, però quan passem de la secció d’internacional o successos a la d’economia, aquestes reticències desapareixen totalment. Allí són habituals els reportatges sobre els models empresarials –gairebé sempre amb un to laudatori i poc crític- on el nom de l’empresa sempre apareix al titular. En aquests, s’analitzen els “secrets de l’èxit” de companyies com H&M -publicat avui mateix- o Inditex en els que sempre s’oblida recordar les condicions laborals en què s’elaboren les seves peces. Un autèntic “secret” relacionat de forma molt estreta amb les espectaculars xifres de benefici.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid