L’acord entre Junts pel Sí i la CUP no només ha desencallat la investidura, sinó que podríem pensar que és esperable que haurà tingut el mateix efecte en el Procés. No obstant això, cal prendre consciència de les moltes dificultats que encara ens presenta la conquesta de la independència. Dificultats que se’ns posaran externament, i dificultats que ens posarem nosaltres mateixos, moltes vegades sense voler-ho.
Per una banda, cal comptar que l’Estat espanyol —actualment noquejat— tard o d’hora reaccionarà i tornarà al combat, interposant tota mena d’impediments a l’avanç de l’independentisme, com ha fet històricament. I aquesta història de l’Estat espanyol es remunta tan enrere com la seva mateixa existència. La batalla que ens presenta mitjançant el Tribunal Constitucional només és un primer pas, en una escalada previsible i inevitable.
Tard o d’hora l’Estat espanyol, més enllà de la formació del govern de torn, resoldrà la seva contradicció entre immobilisme i regeneracionisme. Una contradicció que l’ha fet, fins ara, ser poc eficaç davant el creixement de l’independentisme. Cal no obviar-ho, per tant. I cal comptar-hi.
Per assolir un país lliure i millor, una societat més democràtica, justa i igualitària, ens caldrà tota la capacitat de mobilització, ens caldrà resistència en les nostres posicions, i ens caldrà una gran solidaritat entre nosaltres. Cal defugir, en aquest sentit, la perspectiva d’una independència sense ruptura, perquè l’Estat espanyol no permetrà que això sigui així.
Per altra banda, els darrers mesos han confirmat una tendència que ens ha de preocupar i que ja observàvem des de fa un temps, i és que també tindrem dificultats de tot tipus generades, en aquest cas, de forma interna. Han quedat ben clares les limitacions que pot tenir una via exclusivament parlamentària per a la conquesta de la independència. Limitacions que, com hem vist recentment, podrien arribar a ser molt greus i poden posar en risc les nostres aspiracions.
La mobilització popular, de nou, i entesa en sentit ampli, torna a ser necessària. Sempre ho és, en projectes d’aquestes dimensions. Però en el nostre cas, ha estat fins ara una qüestió clau i el veritable motor que ens ha fet arribar fins aquí. Caldrà recordar-ho cada cop que algú ens proposi una via exclusivament legalista, fàcil i senzilla, d’assolir la independència.
Les formulacions simplistes, en certa manera infantils, que segreguen diferents sectors, des del purisme fins al legalisme, estan dificultant la presa de consciència. Ens cal enfortir una consciència basada en la realitat, en el coneixement dels sectors que són favorables a la ruptura independentista, i dels que hi són contraris. Cal prendre consciència.
