Un bon moment, doncs, per a subvertir una sèrie de valors així com tot tipus d’autoritat que ens toca suportar al llarg de la resta de dies l’any. Festes.org ofereix un conjunt d'informacions sobre la celebració popular del Carnaval als Països Catalans.
Un any més, arriba arriba el Carnestoltes a diferents poblacions catalanes, no sense un forta càrrega paròdica i crítica envers els representants del règim. Si bé és cert que la sàtira forma part d'altres festes al llarg de l'any, aquesta troba el seu millor moment d'expressió en el marc de les festes de Carnestoltes, de Dijous Gras a Dimecres de Cendra. El fet de ser un moment en què eclosionen les tensions socials, en què el món es capgira momentàniament, en què l’odre social es posa en evidència, fa que la sàtira trobi en el Carnaval un terreny abonat per a esplaiar-se. Tal com explica Manel Carrera i Escudé a Festes.org.
Manel Carrera també remarca a sàtira apareix en tota mena de fulls editats per col·lectius o individus, impresos i escampats per la ciutat per diversos mitjans. Aquests impresos i publicacions satíriques apareixen només coincidint amb el Carnestoltes, tenen un caire divers però tenen en comú el fet que contenen tot tipus de sàtires, burles i crítica social elaborada en clau local. Un dels fenòmens recents més destacats en aquest sentit és que, amb l’aparició d’Internet i la facilitat i l’abaratiment de la possibilitat de publicar, hi ha hagut un increment exponencial d’aquest gènere literari, en forma de webs i de blocs. La Xarxa ha ressuscitat la nostra tradició satírica, ara en format digital, facilitant les coses a tots aquells que volen satiritzar al poder. Festes.org ha fet un recull d'algunes de publicacions satíriques publicades a l'entorn del carnaval.
El carnaval, o carnestoltes
El carnaval, o carnestoltes, en què s’han convertit avui en dia les ancestrals festes paganes d’hivern, molt lligades al camp, a la producció de la terra i a que s’acosta la primavera. Amb l’arribada del catolicisme, i en contraposició a la litúrgia de la quaresma, i la penitència que aquesta suposava, el carnestoltes, que se celebra tot just abans d’aquesta, a partir del dijous gras, fou la veritable festa popular.
El Carnestoltes, amb un nom provinent del llatí i que fa referència a la prohibició de menjar carn (carnus tultus, carns prohibides) a partir del dimecres de cendra, és l’abanderat de la disbauxa durant els propers dies en contraposició a la vella Quaresma, que simbolitza l’oració, l’abstinència i el recolliment per a les properes set setmanes.
L’Esglèsia Catòlica, fidel a la seva filosofia, després de condemnar i perseguir el Carnaval ha optat per integrar o provar de descafeinar en la mesura del possible aquesta celebració dins dels seus rituals. I si bé en determinats moments, com ara durant la dictadura franquista, els carnestoltes van ser prohibits, la repressió nacionalcatòlica no va reeixir i actualment aquesta festa pagana conserva tota la seva vitalitat. Actualment el Carnestoltes manté una importància simbòlica en tant que ha sobreviscut al pas dels segles mercès al suport popular, tot i els entrebancs rebuts per part dels sectors més reaccionaris segle rere segle. I continua sent un marc de paròdia, crítica i subversió.
En temps de regnats com Isabell II o Alfons XII el Carnval va ser utilitzat per distribuir consignes republicanes i democràtiques perseguides pel règim borbònic. Durant les processons del rei Carnestoltes es proclamava la República de la disbauxa i del Carnaval, una clara crítica al sistema de repressió política i social asfixiant.
El Carnaval també ha estat una plataforma per exposar la llibertat sexual i reivindicar la igualtat de gènere. El transvestisme de les disfresses ha ofert històricament un marc idoni per aquesta expressió, que en conjunt suposava una subversió de l'ordre patriarcal imperant per uns dies.
En canvi, actualment el Carnaval es manté entre activitats relacionades amb la cultura popular i la barreja amb l'oci festiu esbojarrat. En molts altres casos la fórmula del Carnaval pren un model comercial o importat d'altres celebracions com les del Brasil o Canàries.
El Carnaval és una festa popular a bastament recollit per l'obra de Joan Amades , molt descriptiva de les celebracions específiques locals, algunes tant interessants com les de Vinçà, al sud de les Alberes, degut a la importància que hi té el tió.
Si bé hi haurà celebracions a moltíssimes poblacions arreu del país, per les seves peculiaritats o per la festa que generen destaquem carnavals com el de Solsona, amb la bramada i penjada del ruc i els seus gegants bojos, el bou de Reus, Sa Mula Blanca Andratx (Mallorca), el de Vilanova i la Geltrú, amb la seva batalla de caramels i amb el seu xató, o la comparsa vilanovina campistraus, el concorregut carnestoltes de Pego , el carnaval de Sitges, amb les rues de la disbauxa i de l’extermini, o bé d’altres com el que proposa Reus amb el Bou i el de Sallent, conegut per la seva festa i on destaca la guerra de farina i l'arribada del Moro Maclet al Califat de Benimaclet. Cal remarcar també la Festa de l'Ós a molts indrets dels Països Catalans, molt especialment a Catalunya Nord.
La prohibició de disfressar-se de guàrdia civil
Si en els darrers anys, el cartells que anunciaven els Carnestoltes eren provocatius per això en alguns casos censurats o es multaven als seus autors, tot i el que representa aquesta festa popular. Fa dos anys la polèmica va saltar amb la disfressa de guàrdia civil per la seva prohibició.
Només faltava això en temps de Carnestoltes, ja que tot d'una es van generar diverses activitats per aquestes festes sobre l'ús de les disfresses de guàrdia civil, com el concurs de disfresses de Guàrdia Civil al seu carnestoltes que organitzava el Casal Independentista El Forn de Girona.
Pel que fa als cartells, recordeu l'enrenou de l'any 2009, en que es veia un tocino amb la gorra i la "placa" dels Mossos d'Esquadra.
