Per «notícia mutant» es coneix aquella basada en fonts anònimes o no verificables, dades falsejades o manipulades i incorreccions que va apareixent de forma periòdica als mitjans de comunicació sense que ningú es molesti a contrastar o desmentir.
Aquest és el cas de l’article que assegura que arran del suport de la CUP al procés sobiranista els Mossos d’Esquadra haurien fet desaparèixer informes que vincularien aquesta formació amb accions violentes.
La història va ser publicada per primera vegada –fins on ha pogut trobar Mèdia.cat- per ABC el 27 de setembre a mitja tarda –mentre els col·legis electorals encara estaven oberts- sense cap tipus de repercussió. I després ahir mateix, sense pràcticament variacions, al digital El Español.
La tesi de l’article és que arran de «l’aliança» entre la CUP i CDC s’haurien destruït o amagat informes elaborats pels Mossos sobre l’activitat violents de «grups neoanarquistes» que podrien perjudicar importants dirigents cupaires, encara que només se cita a David Fernàndez.
Però, aquestes acusacions tan greus, com se sustenten?
Per començar no només no hi ha fonts identificables, sinó que aquestes són molt confuses. ABC parla de «fonts policials» sense entrar en més detalls. Policia espanyola? Catalana? S’esmenta el «malestar entre agents de la policia autònoma [sic] catalana», però no especifica si són aquests mateixos els que han parlat amb el diari. El Español encara és més confús. El titular parla d’una denúncia dels Mossos, però després el text assegura que és una investigació de «la policia», s’entén que espanyola, i després d’una recollida de dades i testimonis per part de les «forces i cossos de seguretat de l’Estat», el que també podria incloure altres com la Guàrdia Civil.
Tampoc queda clar que és exactament allò que s’hauria destruït ni s’ s’ha fet. ABC parla a vegades «d’informes», en plural, i a vegades sembla que faci referència a un en concret. El Español parla de «proves físiques» sense concretar i «directrius polítiques per frenar investigacions». Sembla que aquests van redactar-se o recopilar-se entre 2010 i 2011 i s’haurien destruït o amagat en èpoques molt més recents sense aclarir, però ABC assegura que «ha tingut accés a l’informe reservat de 2011». Tot i això a penes dóna detalls d’aquest excepte un: «No se cita textualment la CUP».
Un contingut confús
Entrem finalment al contingut d’aquests presumptes informes perduts o amagats, on tot torna a ser confús i contradictori.
Les úniques dades concretes parlen d’un manifest titulat «Nosaltres o ells» –impulsat per «un nou actor o subjecte revolucionari»- i d’un explosiu col·locat al Camp Nou –segons ABC– o en un caixer automàtic situat a les instal·lacions d’aquest estadi –El Español- la nit del 24 de juny de 2010.
És pràcticament impossible trobar rastres a Internet dels dos fets. Del manifest només se’n sap que va ser llegit en un programa de l’emissora lliure Ràdio Bronka (minut 37) i un blog del mateix nom desactualitzat des de 2013 i en bona part sense funcionar. No sembla que aquell «nou actor o subjecte revolucionari» hagi tingut massa predicament en els darrers cinc anys ni que hagi generat massa moviment. Tampoc hi ha constància que cap mitjà informés d’un artefacte explosiu al Camp Nou, pel que probablement no arribaria a explotar, ni tampoc s’acusa d’aquests fets els anarquistes detinguts a Barcelona els darrers anys.
La resta són afirmacions vagues que, quan són contrastables resulten falses, com per exemple que «Els Mossos d’Esquadra porten investigant, almenys des de juliol de 2011, el ‘naixement, evolució i projecció’ del moviment revolucionari que va desembocar en la creació de la CUP» i que en aquells informes «s’expressa la preocupació per la creixent implantació d’uns col·lectius que després han estat l’embrió de la CUP». La CUP en realitat és molt anterior a 2011 –el partit va ser registrat amb aquest nom el 1986- i a les eleccions municipals de 2007 ja tenia una vintena de regidors.
A més, mentre per una banda s’assegura que aquests col·lectius potencialment violents estan creixent, just després es reconeix que «a partir de 2012 s’ha detectat una disminució dels actes violents perpetrats a Catalunya per grups anarquistes i antisistema». La font anònima d’ABC «es pregunta» –sense aportar realment cap dada que ho fonamenti- si «darrere d’aquesta ‘treva’ de la kale borroka catalana no hi ha una estratègia de l’extrema esquerra per facilitar l’entesa amb els actuals impulsors del procés sobiranista». Una suposició que implicaria donar per bona la tesi que el moviment anarquista actua segons els interessos de la CUP i l’independentisme; que «l’entesa» entre la CUP i CDC ja estava en marxa el 2012 –dos anys abans del 9N-, i que realment hi ha algun tipus de «treva». Recordem que des de llavors s’han produït incidents com els que van acompanyar la vaga general del 29 de març d’aquell mateix any o els que van seguir al frustrat desallotjament de Can Vies el maig de 2014. Llavors els anarquistes volien sembrar el caos a Catalunya, segons el mateix ABC.
Finalment, el diari de Vocento també assegura que «cercles anarquistes, extrema esquerra i grups ‘d’okupes’ han deixat de ser una preocupació per a la Generalitat i, en concret, pels responsables de la Conselleria d’Interior». Una afirmació que es contradiu amb el protagonisme dels Mossos en les detencions d’anarquistes en les dues fases de l’Operació Pandora, una al desembre de 2014 i l’altra el passat octubre. Una operació policial, per cert, sobre la que pesen dubtes més que raonables.
