“Llibertat, igualtat i fraternitat”, resa el lema de la República francesa. Certament, de lliures en som. Si no, no s’entendria que La Razón publiqués una portada amb el símbol de la pau i el titular “És la guerra”. O que el mateix diari assenyalés un periodista canadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbàrie parisenca. L’estupidesa és la qualitat de l’estúpid, però també la llibertat de fer estupideses. Ho van demostrar la majoria de mitjans de comunicació de l’Estat espanyol poc després dels atemptats a París. Malauradament, aquest grau d’estupidesa i, per tant, de llibertat que som capaços d’exhibir sense cap mena de pudor davant d’una situació tan dramàtica com la que vam viure el divendres 13 de novembre no repeteix la mateixa fórmula en el cas de la igualtat i la fraternitat, la qual cosa queda palesa quan atemptats a Síria, Turquia, Iraq, Iemen, Palestina o Afganistan de magnitud similar i freqüència superior no reben una atenció equivalent dels mitjans de comunicació.
Però que ufanosos estem els catalans de la capacitat de reacció de la nostra televisió pública! Només TV3 va interrompre la seva programació habitual per informar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa. En canvi, TVE emetia les pel·lícules La gran revancha i Perseguida, mentre que programes com Sálvame, Gran Hermano, Tu cara me suena i Equipo de investigación farcien les graelles de les televisions privades espanyoles. Ja sabem que TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informació més allunyada del radi català (exceptuant Barcelona), però en aquest cas cal felicitar la cadena perquè les circumstàncies ho exigien.
A l’altra banda del sòrdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicació espanyols, com TVE, que confon el símbol de l’Aliança Rebel d’Star Wars amb l’emblema d’Al-Qaeda; com Cuatro, que anuncia la mort d’un espanyol que estava viu; com la Sexta, que difon la bandera russa com si es tractés de la francesa, o com Telecinco, que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es converteix en l’única televisió del món que no va respectar el minut de silenci que emmudia París. L’estupidesa humana no té límits, però l’estupidesa periodística resulta cruel. Si no, altra volta, no s’entendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets. O que Jesús Mariñas comparés els atemptats amb el procés sobiranista català. O sí… De fet, The New York Times ho justifica mitjançant un informe sobre la degradació de la llibertat de premsa a Espanya; un informe, per cert, amb el qual hauria estat d’acord fins la setmana passada, però ara entenc que només sent lliure s’explica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les conseqüències. El nostre periodisme és manipulador, mentider, vague, repulsiu i, conseqüentment, lliure. Un periodisme de merda, vaja, però ningú no ens podrà retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat.
