La reforma de la Constitució espanyola és l’aposta de futur immediat de les oligarquies per aplacar l’independentisme català. Aquest escenari només serà viable si els sectors conservadors vinculats a CDC es despengen del procés independentista.
La independència no és gratuïta, té un preu. Cal, doncs, veure quin preu estan disposats a pagar els sectors díscols de les classes dominants.
Què pot i ha de fer l’esquerra independentista davant del perill reformista?
- Aprofitar les contradiccions i les febleses de Junts pel Sí. Tibar la corda en les negociacions i fer-los pagar un preu alt. És a dir, esgarrapar tot el que sigui possible en matèria de drets socials i llibertats civils.
- Accelerar i consumar la ruptura política en l’àmbit institucional abans que es desplegui el procés reformista espanyol.
Si estem d’acord amb aquests objectius, haurem de donar els vots necessaris a Junts pel Sí en el pròxim debat d’investidura.
Quines conseqüències té el fet de bloquejar de nou la investidura i forçar la repetició de les eleccions?
- Liquidació d’una conjuntura favorable, amb la consegüent desmobilització i desmoralització de les bases del sobiranisme.
- Una nova correlació de forces menys favorable als interessos populars i a la independència.
- La dilució del procés català dins del procés de reforma de la Constitució espanyola
Artur Mas és un indesitjable, però, atesa la conjuntura política i l’actual correlació de forces, valoro molt més la possibilitat de desplegar de forma immediata un programa de ruptura i mesures socials concretes, que no pas el fet de posar un president de palla o, pitjor encara, d’esperar estoicament a què vinguin temps millors.
