"la responsabilitat d’estar parlant en nom dels lluitadors que ja no hi són"
Animador de les lluites obreres i populars des del naixement de la seva consciència política, i estudiós i defensor del moviment independentista des de fa més de quaranta anys en els seus nombroses accions i escrits, li demanem la seva opinió sobre l’ahir i l’avui .... i també li volem suggerir que ens ajudi a pensar en el demà ...
Com a membre de la mesa d’edat del Parlament de Catalunya, com has viscut aquest esdeveniment històric?
Amb molta emoció, i la responsabilitat d’estar parlant en nom dels lluitadors que ja no hi són.
En el moment actual del procés independentista, quina és la perspectiva global que tens dels anys d’acció independentista que has viscut?
Que portem dos cavalls per a l'hegemonia per a la independència i la república: el del carrer i el del parlament, que ja comencen a córrer emparellats.
Creus que es pot dir que en termes generals la transició política dels anys 70 del segle passat tenia similituds amb el moment actual?
No gaire, en l’aspecte de les possibilitats d’unir la lluita de carrer –la resistència—amb la creació d’espais polítics segurs, continuats i fluïds. D’altra banda, el carrer --la gent mobilitzada i autoorganitzada---- ha obligat l’autonomisme institucional i de classe a virar cap a la independència i l’Estat propi
Alguns relats sorgits d’algun sector de la nova fornada de l’independentisme contemporani acostumen a situar el naixement de l’independentisme l’any 2005 amb el procés de desencís al voltant de la tramitació institucional espanyola del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Des de la teva llarga perspectiva ens podries resumir l’experiència dels anys 80 (Terra Lliure, MDT etc.) i quina valoració se’n pot fer des del moment present?
Ara veig que eren passos necessaris per mantenir la resistència i l’esperit patriótic insubornable, més enllà de l’oportunitat tàctica i la capacitat organitzativa del moment.
Més concretament ... Com consideres que es pot enllaçar l’experiència dels anys 80 del segle passat amb el desenvolupament de la CUP al llarg dels primers anys del segle XXI?
La CUP és el resultat de provatures teòriques i organitzatives per lligar l’independentisme d’esquerres –no ho oblidem: d’esquerres—a les accions de masses, i troba en el treball de base municipal el terreny on fer arrelar reivindicació nacional i canvi social contra el dictat de la constitució espanyola i els privilegis amb què empara el capital i les oligarquies lligades a ell tant aquí com allà.
Com explicaries sociològicament i políticament la nova onada independentista que es va desenvolupar a partir de les mobilitzacions de la PDD (Plataforma pel Dret a Decidir) dels anys 2006 i 2007, com a moviment de masses i que ens ha portat fins al dia d’avui?
Com el punt de trobada de tot el treball fet des de la “transició” per posar la independència com a “obstacle” a l’hegemonia de classe de l’autonomisme (de dretes i d’esquerres) amb el desvetllament d’àmplies masses a tot el territori contra la insufrible prepotència de l’Estat espanyol i l’empobriment generalitzat produït per una “crisi” que no és altra cosa que una operació gegantina de recomposició del domini del capital sobre la majoria social.
Des d’alguns sectors de l’esquerra independentista s’ha acostumat a qualificar el nou independentisme (PDD, Consultes, ANC etc.) com un moviment de dreta. Com entens aquestes valoracions i quina és l’anàlisi crítica que se’n pot fer, a parer teu?
És una qualificació precipitada, hereva de la polarització política –d’altra banda, ben lògica—dels anys anteriors, que, en la seva simplificació, nega les contradiccions reals i la possibilitat de portar el moviment cap a posicions més clares i d’opció netament anticapitalista, perquè arrossega molta gent colpida per la política austericida de la troika i les retallades del govern Mas.
Com a diputat de la CUP, com creus que l’organització que representes pot abordar en les millors condicions la situació resultant de les eleccions del 27 de setembre passat?
Treballant des del carrer, com sempre, per portar a les institucions la iniciativa popular en la disputa pel poder: al temps de la independència correspon el temps de l’empoderament popular.
Com creus que podria afectar el moviment independentista actual l’escenari d’unes eleccions autonòmiques anticipades que podria resultar de la manca d’acord entre JxSÍ i la CUP-CC?
És difícil de saber, però si la CUP té paciència, i manté la seva línia política d’una manera insubornable, podrà acumular prou capacitat de direcció per esdevenir el punt de referència en els mesos a venir per al conjunt del moviment independentista.
Com veus el futur immediat i les perspectives més enllà? Estàs verament esperançat?
Sempre, només faltaria, després de tot el que hem viscut. Qui ens havia de dir que arribaríem a una majoria independentista al parlament!
