L’acció pretenia evidenciar, visibilitzar i conscienciar que les dones assassinades en mans dels seus marits, exmarits, de les seves parelles o exparelles, dels seus pares, etc. no són casos aïllats, sinó que es un feminicidi que respon a un problema estructural, que lluny de desaparèixer, s’ha intensificat en els darrers mesos.
Amb aquesta acció també es denunciava la manca de resposta política front els assassinats i el sistema de violències masclistes present en la nostra vida quotidiana que els sustenten, amb l’objectiu de situar aquesta xacra en el centre del debat i conscienciar de que lluny de tractar-se d’un “problema d’àmbit privat”, es tracta d’un fet social i col·lectiu davant el qual els estats haurien d’assumir responsabilitats.
