El dia 27 faré 63 anys. Gràcies President per convocar les eleccions aquest dia; és el millor regal d'aniversari que m'han fet mai.
Porto des de els 15 anys lluitant per la llibertat d'aquest petit tros de País. Als vint anys vaig passar a la clandestinitat, als 25 vaig haver de marxar a l'exili, primer a Israel i després a Andorra; fins als 42 anys, que no vaig poder tornar.
Pel camí vaig haver de deixar família, amics, feina i futur econòmic assegurat. Ara sóc dels que cobren 426 € i sobrevisc gràcies a la família i a Càritas. I a sobre ens amenacen de no cobrar la jubilació si som independents.
Jo ho tinc molt clar, si he d’anar a demanar almoina pel carrer, hi aniré i amb el cap ben alt. Porto tota la vida lluitant perquè les futures generacions puguin viure en una República Catalana lliure. Qui sóc jo davant del País? No sóc res i és per això que votaré independència.
Votaré per mi i pel futur dels meus fills i néts i també votaré per tots aquells que no poden votar.
Votaré pel meu pare que ens va deixar sense poder veure i viure aquest moment que tant desitjava.
Votaré pel meu germà i altres companys d'exili que no podran votar perquè van adquirir la nacionalitat francesa.
Votaré pel Josep Luis Perez, company d'exili a Israel i que va morir sense poder tornar al seu País.
Votaré pel Miquel Ballesté, amic que un maleït càncer ens el va prendre.
Si, votaré per mi, pels meus i pels que no poden votar. El meu vot? Importa molt quin será el meu vot?
Votaré per Catalunya desitjant, això sí, que la lluita no s'aturi fins aconseguir la República Federal Catalana de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.
