Finalment, no s'ha produït l'esperat pronunciament de l'actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en favor de la llista de Catalunya Si que es Pot, un gest que alguns havien considerat previsible, car s'interpretava que existia una important homologia entre aquesta candidatura i la de Barcelona en Comú per les darreres eleccions municipals.
I, en efecte, està clar que aquesta era la intenció que animava el disseny de l'actual CSQEP, fins el punt que la seva primera forma va ser presentada amb el segell Catalunya en Comú. La consigna era clara: repetir a nivell de país l'èxit assolit a Barcelona, amb idèntica fórmula d'aglutinar la constel·lació fins aleshores dispersa de moviments socials i formacions d'esquerra post o neocomunista. La societat així ho va entendre i una enquesta publicada el juny d'enguany li prometia a l'encara embrionària coalició 35 escons, disputant la majoria a CiU, tot just acabada de derrotar a Barcelona.
És obvi que les darreres enquestes, que pronostiquen per CSQEP un resultat igual o sols una mica millor per el ja obtingut per ICV, auguren una frustració total d'aquelles perspectives. Què és el que ha fallat en aquell pla que estava tan convençut que podia arrabassar la Generalitat a la dreta nacionalista, igual que ho havia fet a l'Ajuntament de Barcelona?
Les raons són moltes i tenen a veure amb canvis importants al panorama politic català als darrers mesos. Si els enumeréssim, sens dubte un d'ells seria el que CSQEP no és, ni de lluny, Bcomú. El primer decencís per la iniciativa va ser l'abandonament del projecte de Procés Constituent, que implicava renunciar al que sens dubte hagués estat el candidat ideal, equivalent en bona mesura a Ada Colau pel que fa a projecció pública: n'Arcadi Oliveras. Després va venir tot el goteig d'evidències que CSQEP havia nascut com una manera de salvar del naufragi a una ICV que, amb la seva trajectoria formant part de governs neolliberals a nivell nacional i local, feia dubtosa la sinceritat de la seva vocació anticapitalista.
Ada Colau no s'ha pronunciat directament sobre quin serà el seu vot el proper diumenge, però hi ha pistes que en donen una idea. Pensem en el manifest que va fer-se públic fa un dies, sota el títol Més enllà del 27S (http://ruptura27s.cat/), en el que s'urgeix a que el resultat de les properes eleccions impliqui una ruptura radical amb l'actual regim no sols polític, sinó també social, és a dir amb la manera com es distribueix el poder i la riquesa, seguint un model de societat que comparteixen totes les dretes, les d'aquí i les d'allà. Hi ha motius per pensar que una victòria de Junts per Sí no impliqui altra cosa que un canvi de banderes, però no de la vida, que és allò a que l'esquerra ha d'aspirar en tot moment.
No s'ha reparat en quins són els signants d'aquest manifest. Entre ells està gent de Procés Constituent, entre ells impulsors inicials com Vicenç Navarro, Teresa Forcadas o Arcadi Oliveras, i també es poden reconèixer militants tant de Comunistes de Catalunya —avui dins d'EUiA— com de Podem. El seu referent és explícit: projectes municipalistes que van reeixir com a resultat d'acords d'unitat popular amb presència de moviments socials, sectors de l'esquerra històrica, Podem i la CUP. El referent d'aquest model és sens dubte Badalona, però hi ha d'altres similars: Ripollet, Cerdanyola, Berga, Castellar, Sabadell, Terrassa, Rubí. Alguns van obtenir representació; d'altres, avui governen.
Tampoc s'ha destacat com mereixia altres presències ben significatives entre els impulsors del manifest: Jaume Asens, Gala Pin i Gerardo Pisarello, és a dir les tres persones més properes a Ada Colau i les que estan compartint amb ella l'administració de Barcelona. Una d'elles, Gala, ja ha declarar que votarà CUP. No crec que es pugui dubtar que el pensament polític de l'alcaldessa haurà de ser, en aquests moments, si més no similar al d'aquells que la van acompanyar un dia a la lluita al carrer i l'acompanyen avui al govern.
I per qui acaba demanant el vot aquest manifest? Doncs indistintament per Catalunya Si Que Es Pot..., o per la CUP, forces que els i les signants consideren que poden assumir l'impuls transformador de la societat i que es voldria veure reunides en el govern o l'oposició de la futura República Catalana, com ho estan en un bon nombre de pobles i ciutats del país.
Per tant és raonable imaginar-se que en aquests moments Ada Colau té el mateix dilema que els seus companys de govern municipal i no sap si votar CSQEP o CUP. O no, o igual ja s'ha decidit. Alguns amics seus ja ho hem fet.
I, en efecte, està clar que aquesta era la intenció que animava el disseny de l'actual CSQEP, fins el punt que la seva primera forma va ser presentada amb el segell Catalunya en Comú. La consigna era clara: repetir a nivell de país l'èxit assolit a Barcelona, amb idèntica fórmula d'aglutinar la constel·lació fins aleshores dispersa de moviments socials i formacions d'esquerra post o neocomunista. La societat així ho va entendre i una enquesta publicada el juny d'enguany li prometia a l'encara embrionària coalició 35 escons, disputant la majoria a CiU, tot just acabada de derrotar a Barcelona.
És obvi que les darreres enquestes, que pronostiquen per CSQEP un resultat igual o sols una mica millor per el ja obtingut per ICV, auguren una frustració total d'aquelles perspectives. Què és el que ha fallat en aquell pla que estava tan convençut que podia arrabassar la Generalitat a la dreta nacionalista, igual que ho havia fet a l'Ajuntament de Barcelona?
Les raons són moltes i tenen a veure amb canvis importants al panorama politic català als darrers mesos. Si els enumeréssim, sens dubte un d'ells seria el que CSQEP no és, ni de lluny, Bcomú. El primer decencís per la iniciativa va ser l'abandonament del projecte de Procés Constituent, que implicava renunciar al que sens dubte hagués estat el candidat ideal, equivalent en bona mesura a Ada Colau pel que fa a projecció pública: n'Arcadi Oliveras. Després va venir tot el goteig d'evidències que CSQEP havia nascut com una manera de salvar del naufragi a una ICV que, amb la seva trajectoria formant part de governs neolliberals a nivell nacional i local, feia dubtosa la sinceritat de la seva vocació anticapitalista.
Ada Colau no s'ha pronunciat directament sobre quin serà el seu vot el proper diumenge, però hi ha pistes que en donen una idea. Pensem en el manifest que va fer-se públic fa un dies, sota el títol Més enllà del 27S (http://ruptura27s.cat/), en el que s'urgeix a que el resultat de les properes eleccions impliqui una ruptura radical amb l'actual regim no sols polític, sinó també social, és a dir amb la manera com es distribueix el poder i la riquesa, seguint un model de societat que comparteixen totes les dretes, les d'aquí i les d'allà. Hi ha motius per pensar que una victòria de Junts per Sí no impliqui altra cosa que un canvi de banderes, però no de la vida, que és allò a que l'esquerra ha d'aspirar en tot moment.
No s'ha reparat en quins són els signants d'aquest manifest. Entre ells està gent de Procés Constituent, entre ells impulsors inicials com Vicenç Navarro, Teresa Forcadas o Arcadi Oliveras, i també es poden reconèixer militants tant de Comunistes de Catalunya —avui dins d'EUiA— com de Podem. El seu referent és explícit: projectes municipalistes que van reeixir com a resultat d'acords d'unitat popular amb presència de moviments socials, sectors de l'esquerra històrica, Podem i la CUP. El referent d'aquest model és sens dubte Badalona, però hi ha d'altres similars: Ripollet, Cerdanyola, Berga, Castellar, Sabadell, Terrassa, Rubí. Alguns van obtenir representació; d'altres, avui governen.
Tampoc s'ha destacat com mereixia altres presències ben significatives entre els impulsors del manifest: Jaume Asens, Gala Pin i Gerardo Pisarello, és a dir les tres persones més properes a Ada Colau i les que estan compartint amb ella l'administració de Barcelona. Una d'elles, Gala, ja ha declarar que votarà CUP. No crec que es pugui dubtar que el pensament polític de l'alcaldessa haurà de ser, en aquests moments, si més no similar al d'aquells que la van acompanyar un dia a la lluita al carrer i l'acompanyen avui al govern.
I per qui acaba demanant el vot aquest manifest? Doncs indistintament per Catalunya Si Que Es Pot..., o per la CUP, forces que els i les signants consideren que poden assumir l'impuls transformador de la societat i que es voldria veure reunides en el govern o l'oposició de la futura República Catalana, com ho estan en un bon nombre de pobles i ciutats del país.
Per tant és raonable imaginar-se que en aquests moments Ada Colau té el mateix dilema que els seus companys de govern municipal i no sap si votar CSQEP o CUP. O no, o igual ja s'ha decidit. Alguns amics seus ja ho hem fet.
