Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
11 de Setembre del 2015, monuments i resistències
10/09/2015 Jordi Martí Font
Jordi Martí Font és membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat, Conseller per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona Jordi Martí Font és membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat, Conseller per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona

Per Jordi Martí Font, membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del C. Independentista del Priorat, Conseller per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona

Fa molts onzes de setembre a Barcelona, concretament el 1901, davant del monument a Rafael de Casanova, 30 persones van ser detingudes per la policia per haver participat en un homenatge el conseller en cap de Barcelona el 1714. Era el primer cop que una commemoració laica i reivindicativa es feia al voltant del record de la caiguda de la ciutat davant dels Borbons.
Entre els detinguts hi havia Josep Maria Folch i Torres, conegut fins al 1909 per escriure novel·les reivindicatives i a partir d'aquesta data per la creació del “Patufet”, i altres catalanistes que acabarien fundant La Reixa, una de les primeres organitzacions explícitament independentistes dels Països Catalans, una organització antirepressiva que defensava la lluita armada emmirallada en les experiències cubana i filipina.

El monument a Rafael de Casanova s'havia inaugurat el 1888, l'any de l'Exposició Universal. I dos anys abans s'havia fet el primer acte públic en record de la caiguda de la capital catalana, concretament una missa pels morts del setge a Santa Maria del Mar, a tocar del Fossar de les Moreres, on suposadament s'enterraren molts dels combatents catalans el 1714. El Fossar esdevingué, a partir dels anys setanta del segle passat, l'espai reivindicat per l'esquerra independentista, per qui no volia recordar només aquell conseller en cap mitificat i convertit en estàtua que no morí en la defensa de Barcelona sinó que ho féu a Sant Boi de Llobregat, anys després i aplicant les lleis borbòniques.

A Tarragona, va ser entre el darrer Ajuntament franquista i el primer democràtic que es va decidir homenatjar Casanova dedicant-li un carrer i un petit monument en forma de columna estriada amb una placa en què es podia llegir “Passeig Rafael de Casanova. 11 de Setembre de 1977”. Tan discret que si no sabies ben bé de què anava, es podia arribar a pensar que era el nom del passeig on es trobava... La seva inauguració es va fer a les 12 de la nit abans de l'11 de setembre d'aquell any, una jornada en què la ciutat acollí una important manifestació. Al 1993, s'hi afegí un altre text, més llarg i explícit, dedicat a tots “els que van lluitar lluiten i lluitaran per les les llibertats de Catalunya”.

Al voltant de l'11 de Setembre, però, hi ha molts altres protagonismes i protagonistes, alguns molt més propers a Tarragona tot i que tampoc podem dir que relacionats directament amb la ciutat. Per exemple, el guerriller Carrasclet, que com molts altres continuà la lluita passat l'11 de setembre i posà en dubte que la batalla de Barcelona hagués estat la darrera de les batalles atacant Valls i Reus però sobretot continuant la guerra de guerrilles contra els ocupants. Mentre l'exèrcit borbònic prenia possessió del país català, a les muntanyes prioratines la rebel·lió contra l'exèrcit borbònic no s'aturà i els seguidors de Carrasclet s'enfrontaren un cop i mil més als botiflers, que comandats per l'alcalde de Valls, Veciana, crearen un cos armat per fer-li front, a ell i a tots els que lluitaven contra l'ocupació borbònica: el cos dels Mossos d'Esquadra.

Sense menystenir Rafael de Casanova, és clar que els carrers de Tarragona, una ciutat que es vol capital d'un Camp ampli i divers, podrien acollir altres records més enllà del del conseller en cap de Barcelona. M'estic referint a un record per a qui mai no es va donar per vençut i acabà morint lluny de casa perquè mai no va renunciar a desallotjar els Borbons del poder, Pere Joan Barceló i Anguera, Carrasclet, per exemple.
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid