Ara fa una setmana el Festival de Teatre de Tardor de Catalunya i una de les joies de la corona de Girona i Salt, el Temporada Alta, anunciava un acord de patrocini amb la petroliera Dyneff. En la comunicació corporativa de l’acord, la direcció del Festival qualificava la petroliera de «gironina». És prou sabut que a ni a la Vall de Sant Daniel, ni a la ciutat ni al conjunt de la demarcació tenim petroli. Així que vaig decidir saber qui eren els empresaris gironins que regentaven la productora de petroli que a partir d’ara subvencionarà (no sabem la xifra perquè no la diuen) el Temporada Alta. La cerca va ser ràpida i els resultats molt clars. Dyneff no és en cap cas una petroliera gironina. Ni tan sols catalana o estatal sinó que és el nom comercial que pren als Estats espanyols i francès la petroliera romanesa, Rompetrol.
Ara bé, és Rompetrol la mare dels ous? Tampoc. Rompetrol té entre els seus directius estrelles Daniyar Berlibayev, un personatge vinculat al negoci petroler asiàtic i del qual Wilikeaks va fer públiques converses pel negoci i el conflicte dels gaseoductes. De fet, Berlibayev és un conegut actor del Govern del Kazakhstan, Estat que ostenta el 75% de la propietat de Rompetrol. És a dir, de Dyneff. Ho fa a través de la seva empresa petroliera estatal que porta per nom Kaz Munay Gaz. Per aquells que no ho recordin, Kazakhstan, segons les Organitzacions No Governamentals, es troba entre els Estats que més vulneren els drets humans al món. Un informe de Human Rights Watch considera que en aquest país es vulnera de forma sistemàtica la llibertat d’expressió, de reunió, d’associació i de religió al mateix temps que compta amb desenes de presos polítics engarjolats. Una perla asiàtica, vaja.
A la direcció de Kaz Munay Gaz, segons el seu web, hi participen una barreja d’alts executius holandesos i exministres del Kazakhstan coneguts per haver aprovat lleis totalitàries i ser responsables de la vulneració dels drets i les llibertats dels conciutadans kazakhs. El director en cap de l’empresa és, de fet, Sauat Muhametbayevich, exministre de petroli i gas de l’Estat asiàtic. A la direcció, però i com deia, també hi trobem holandesos com Frank Kuijlaars, vinculat al banc ABN AMRO, amonestat aquest mateix hivern pel Govern Holandès pel seu risc alt d’estar desenvolupant pràctiques corruptes així com pels seus negocis amb Vladimir Putin.
El cicle restrictiu del capitalisme financer i el model de retallades i liberalització econòmica imposat per la Troika i pels governs estatals i autonòmics ha portat el món cultural a una precarització absoluta. Una situació que ja sigui amb casos com l’IVA cultural o la manca d’inversions, el món cultural viu cada dia. Ara bé, aquesta conjuntura, que té responsables amb noms i cognoms, no hauria de portar a tacar el nom de la cultura feta a la ciutat i la demarcació amb el de la màfia petroliera russa i kazakha. El Kazakhstan encara no ha canviat de president, que té dret a vet permanent, des de la seva independència l’any 1991. El web «Transparency.org» situa aquest país en el 126è de 175 en l’índex mundial sobre la corrupció amb una nota d’un 2’9. Tant és així que precisament el món del petroli es considera un niu de corrupció i suborns segons els mitjans de comunicació internacionals (info aquí i aquí) mentre aquí rebem els seus diners mirant cap una altra banda i amb encaixades de mans.
Fa temps que milers de catalans i catalanes es posen les mans al cap per la connivència del Futbol Club Barcelona amb la dictadura totalitària de Qatar. I ho fan (fem) amb tota la raó, des d’un país que sempre ha volgut reivindicar-se com un espai obert al món i als valors de la democràcia, la justícia i els drets humans. Permetre ara l’inici de la connexió de la cultura catalana i segurament del Festival de Teatre més important del país amb el petroli i la dictadura Kazakha és un error greu que espero que els responsables de la decisió esmenin aviat. Alguns no ens cansarem de denunciar-ho. I, a la vegada, agrairem també que s’estalviïn la voluntat de prendre’ns pel «pito del sereno» amb titulars com el de la notícia que em porta a escriure aquest article on es parla de la suposada «petroliera gironina». Per sort, als Països Catalans, no com al Kazakhstan, la llibertat d’informació està garantida i tots els ciutadans podem esbrinar amb qui signa acords Temporada Alta i amb qui no. Molta merda.
Signat: un ciutadà que s’estima el teatre.
