Entre els mitjans més bel·ligerants, ‘Lasprovincias’ s’erigeix com la punta incendiària contra la societat valenciana, diari hereu d’un model franquista que avantposà l’objectiu espanyolista i l’eliminació del valencianisme polític a la notícia. Capaç d’usos i maneres com l’insult i la mentida per atiar una guerra bruta entre els valencians, que era una guerra oberta contra la llengua, primer, i contra l’escola i els valencians que volien una altra política.
El franquisme s’acarnissà contra els mestres de la República, a sang i fetge. D’aquell resultat, la societat espanola se’n ressent llastimosament. El mateix dia que vam saber que Gràcia Jiménez podia ser la nova consellera d’educació dels valencians, Las Provincias va agafar la mistera i la garrafa de benzina per calar foc a la dona, a la mestra, a la persona amb aquell odi dels anys vuitanta que suposàvem superat. amb aquell odi franquista contra els mestres de l’ensenyament lliure. La mentida, la calúmnia, l’amenaça, va deixant anar un foc que escampa la por, que incita la gent, que l’ànima a la barbaritat, al tot li val, mentre jo aconseguesca el propòsit d’aterrar i d’aterrir. Objectiu acomplit.
Finalment hi hem caigut de genolls per evitar la guerra des del primer dia al nou govern. Però aquest seran sempre els modos, d’aquell diari i de tants mitjans de ràdio, televisió i similars, deixebles de l’extrema i radical manera de fer premsa: ves que el diari és la tapadora, perquè el perol és ple de gent i de forces, empreses, empresaris, església, i vells franquistes que hi posen diners i el ferro necessari per tenir-nos en un ai. I malgrat que jo apostava de primeres per Vicent Marzà, la manera com ha arribat el jove mestre de Castelló al capdavant d’unes de les conselleries que pot ser insígnia d’un govern modern i democràtic, no ha agradat, a l’escola si més no.
Vint anys de govern del pp més corrupte d’Europa, lladres, evasors, mentiders, incultes, barroers, indignes, mancats d’ètica, de moral, il·legals pel que fa a no poques lleis dels valencians, no van ser suficient perquè aquest mateix diari i els altres diaris germans, digueren mai que eren radicals, ni extrems, ni idiotes, al pp. Uns governs que van tenir en contra pares, mestres, ampes, sindicats, escola, instituts i universitat… No van considerar que atemptaven contra la pau escolar, ni el respecte democràtic i plural a l’escola. Mai.
En canvi, una mestra, pel fet de ser dona, mestra, sindicalista, i pitjor, d’escola valenciana!, sense ni ser nomenada, ha sigut atacada desvergonyidament, insultada, amenaçada i menystinguda com va fer el franquisme més cruel i assassí: eren mestres, era mestra, senzillament això.
Aquest diari i els altres diaris, sembren el terrorisme mediàtic amb impunitat, amb males arts, amb traïdoria, amb una mala llet hereva del feixisme més pur i cruel, impunement. Per la llei d’ells, on fa cent anys que tot li val excepte el periodisme.
Ara no vingueu a inflar-los de subvencions, ni els regaleu la publicitat institucional, ni sereu capaços de portar-los l’aigua, si tenen set. Prou de consentits, de mamar del pot, de pagar el terror i el terrorisme amb els diners públics. Prou. Ara esperem que siguen tractats com la resta de mortals, democràticament, amb netedat, i transparència. I si mereixen res més, que ho guanyen fent periodisme, però de mamar i d’aixetes rajant s’ha acabat. Feu periodisme si es que en sabeu, o n’hau fet mai. O estudieu.
