No importa ser molt vius, és ben perceptible que no són catalans; basta repassar els esdeveniments polítics i socials dels darrers tres-cents anys i veurem com Espanya no ha aturat de procurar l’extermini de la nostra llengua, cultura i també de malbaratar la nostra economia per treure’n benefici il·legítim, aquesta darrera qüestió tan ben catalogada arreu i que es denomina espoli fiscal. El darrer impuls anorreador ha estat la cloenda del que ells varen denominar transición democràtica i que arreu dels territoris no castellans s’ha batiat amb la denominació de procés de recentralització.
No volia opinar sobre aquest tema, avui, però sí d’un altre que hi està vinculat. Si els espanyols no volen ser catalans, per què hem d’esperar a fer la revolució social, nosaltres, abans de plantejar l’exercici del dret a l’autodeterminació? O no és una revolució de caràcter social exercir el dret a l’autodeterminació? No endebades ells, els representants de les oligarquies madrilenyes i capitalistes, no han tengut cap inconvenient a vincular els dos processos, el d’esbucar l’estat de benestar, també denominat crisi econòmica induïda i l’altre procés, el que s’ha denominat recentralització política. Els antics comunistes espanyols, en canvi, s’entesten a desvincular un procediment de l’altre, millor dit fan l’orni. És curiós de veure que els del PSUC, antics comunistes catalans, l’any 1976 feien bandera del dret a l’autodeterminació dels pobles i que ara, quaranta anys després, quan hi som a tocar, els hereus d’aquell partit hi posen tota casta d’emperons. Ara que és l’hora l’excusa és que primer cal fer la revolució socialista. No sé si recordau la consigna: es fa més per la independència solucionant els problemes de la gent que enlairant la senyera. Bé, no sé si declarar Palma ciutat antitaurina fa part de la revolució que diuen que engegaran; ara, que tal mesura s’hagi utilitzat per anunciar que dins l’equip de govern de Cort no hi ha independentistes, tal com va afirmar la tinent de batle Neus Truyols, tampoc no crec que sigui cap aportació didàctica, ho dic per allò que primer cal fer la revolució socialista i després ja vendrà rodada la independència. Vull dir que si Truyols hagués volgut fer pedagogia de veres hauria d’haver aprofitat l’ocasió vinculant una reivindicació amb l’altra. Per altre costat, és revolucionari donar 450 euros a una persona que per poder accedir a tan minsa paga ha de demostrar que viu davall un pont, tan gran ha de ser la seva indigència? O simplement es tracta d’aspirar a gestionar la pobresa extrema? És revolucionària la implantació de l’ecotaxa? És revolucionari aspirar a una millora del finançament quan la veritat és que patim una política fiscal equivalent als espolis que patien els països colonitzats el segle XIX? Ho venc a dir perquè el senyor Carles Manera, economista del PSOE, va declarar fa una setmana que amb un augment de la inversió estatal n’hi hauria a bastament perquè, d’aquesta manera, milloraria la balança fiscal. No aspiren ni a gestionar el règim fiscal propi.
Tot fa pensar que la teoria que diu que primer hem de fer la revolució socialista no és més que un nou pretext per tal d’ajornar la ruptura democràtica. Joan Herrera i Dolors Camat, ara amagats al darrera de la motxilla de Pablo Iglesias, ja ho han dit: no a la declaració unilateral de la independència. Fan la feina bruta a Podemos, tan pròpia dels vassalls. Han dit un doi perquè les eleccions del mes de novembre en clau plebicitària té la funció que hauria de tenir un referèndum, l’exercici del dret a decidir –procés constituent de veres i no supeditat al poder-, que no es pot dur a terme perquè Espanya ho prohibeix. Aquí està el re. Si ens feim el progre no podem dir que estam a favor de la insubmissió i contra la imposició de lleis injustes i després dir que no estam d’acord amb la declaració unilateral de la independència perquè, expressat així, ens exposam a fer el ridícul. No ens ha d’estranyar que aquest parell d’IC estotgin el cap dins la motxilla d’Iglesias. Però és que a damunt no faran la insubordinació que diuen perquè han renunciat a la socialització dels mitjans de producció capitalistes, és per aquet motiu que han esdevingut en mers socialdemòcrates, perquè han renunciat a fer la revolució –ruptura democràtica en clau social- i ara ja només aspiren a gestionar, per delegació, el sistema.
Espanya, en cas que els catalans vulguin deixar de ser sobiranistes badocs –democràcia segrestada- i passin a ser veritablement sobirans, té previst un pla B, l’aplicació de l’article 8.1 de la Constitución. Nosaltres com que sabem diferenciar entre allò que està permès i allò que volem fer possible, fem messions a favor de la declaració unilateral de la independència, el nostre pla B si Espanya s’entesta a posar barrots a la democràcia.
