Hola Teresa,
Personalitzo en tu perquè ets una cara pública, però faig extensiva aquesta carta a tots aquells que creieu que la independència dels Països Catalans o de Catalunya pot ser una immillorable oportunitat per començar de nou, per iniciar això que en diem un procés constituent, però que malgrat això doneu suport actiu a l’acord entre ICV, EUiA i Podemos per fer una llista a les eleccions del proper 27 de setembre. T’he escoltat en més d’una ocasió i no dubto que la teva aposta per la independència és sincera i reflexionada. Tampoc tinc cap dubte que ets conscient de les enormes dificultats que com a poble hem tingut, tenim i tindrem per exercir aquest dret elemental que és el dret a decidir si, en un món d’Estats, en volem un de propi o no. I estic segur que saps, perquè ningú s’atreveix a negar-ho, que en els darrers 300 anys l’opció de la independència, de crear una república catalana, no havia tingut mai tant suport com el que té ara. Una bona part de la gent d’aquest país s’ha tret del damunt la por acumulada de tants segles de règims autoritaris i uniformitzadors i s’ha atrevit a dir en veu alta que d’aquest Regne i d’aquest Estat ja no n’espera res de bo i que vol defensar el dret a decidir de la única manera possible, exercint-lo. I saps, evidentment, que des que va començar això que anomenem el Procés -ara fa 5 anys, amb la manifestació contra la sentència del TC- s’ha provat de moltes maneres poder convocar un referèndum acordat amb l’Estat i dins del marc de la seva legalitat però sempre s’ha topat amb la manca de voluntat tant del govern, com dels tribunals com, m’atreviria a dir, de la societat espanyola. Arribats a aquest punt es planteja exercir aquest dret democràtic de la forma més difícilment impugnable per l’Estat i els seus tribunals, convertint unes eleccions al parlament en unes eleccions en les quals els partits que hi participen portin en el seu programa un determinat posicionament favorable o contrari a la Independència. Unes eleccions plebiscitàries que, recordem-ho, no taparan la resta de debats que com a societat tenim plantejats, per això els independentistes hi anirem a través de més d’una llista i amb perspectives ideològiques diverses (enfrontades, fins i tot).
Sabent tot això com segur que saps, costa d’entedre que impulsis una proposta electoral que, precisament, pretèn arraconar el debat sobre la independència i, el què és pitjor, ajornar sine die l’exercici del dret a l’autodeterminació. Amb un discurs menys bel·ligerant i aparentment més comprensiu que el dels partits obertament unionistes, aquesta candidatura comparteix l’objectiu de desactivar el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions en no posicionar-se sobre la qüestió que les ha provocat. Deixant per més endavant, però sense concretar ni quan ni com, l’exercici del dret a decidir us convertiríeu en el millor aliat dels que no volen que l’exercim mai, entre ells, prou que ho saps, les grans corporacions i monopolis i la dreta oligàrquica més reaccionària, la pitjor cara del capitalisme, en definitiva.
