El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) ha aplegat aquesta tarda l’acte oficial de presentació als Països Catalans de la campanya internacional “Llibertat per a Arnaldo Otegi. Presos bascos, a casa”. Hi han intervingut Carles Riera, president del CIEMEN; Gabriela Serra, activista històrica vinculada a la defensa dels Drets Humans, i August Gil Matamala, jurista. El fill d'Otegi ha tancat l'acte.
Carles Riera ha donat la benvinguda com a president de l'entitat i ha expressat la seva «indignació més profunda pel fet que avui ens ocupa». Ha definit a Otegi com «una de les persones que ha liderat el procés de pau» i com «un més entre tants empresonats injustament per raons polítiques». «Esperem que aquesta campanya sigui un gra de sorra en el procés de resolució del conflicte basc i en el procés d'alliberament nacional dels nostres pobles».
A continuació, Gabriela Serra, que ha reivindicat la llibertat d'Otegi i els presos polítics «no solament com un acte de justícia, sinó com un acte de sensatesa i humanitat». Serra ha estat l'encarregada de llegir el manifest de la campanya, no sense abans recordar que «davant l'absoluta ceguesa i sordesa d'alguns davant els drets dels presos i dels seus familiars, solament ens queda continuar».
«Aquests són els primers, però seran molt més», ha sentenciat Serra després de llegir la llista d'adhesions i abans de presentar a Gil Matamala, «un amic de les causes que costen, no de les perdudes», qui s'ha encarregat d'un llarg i exhaustiu repàs a la persecució judicial soferta durant anys per l'independentisme basc. Alguna cosa que va començar, segons ha explicat irònicament, quan «Garzón va descobrir intuïtivament, en un atac d'il·luminació, que tot el que es movia en aquest àmbit era o estava destinat a arribar a ser ETA».
«Estan intentant trobar la manera retorçada d'impedir que Otegi pugui presentar-se a les properes eleccions. Ho tindran difícil, però res és impossible en el regne de l'arbitrarietat», ha advertit Gil Matamala, que ha conclòs amb una denúncia i una reivindicació: «Otegi va ser condemnat per la seva aposta per la pau i per això segueix allí, i per això és nostre haver de denunciar-ho».
Per concloure l'acte ha pres la paraula Hodei Otegi, fill d'Arnaldo, que ha explicat que mitja hora abans de l'acte els ha cridat des de la presó de Logronyo. «Està molt agraït i espera poder estar aquí l'any que ve», ha explicat, abans que els promotors de l'acte li lliuressin una petita olivera en senyal de solidaritat.
Hi han assistit entre altres, Julià de Jòdar, David Fernàndez, Joan Tardà, David Minoves i Pernando Barrena. El manifest, reclama l’alliberament d'Otegi i el final de la política d’allunyament, com a pas previ a l’excarceració dels presos bascos, en tant que “passos necessaris per poder assolir una pau justa i duradora al País Basc”.
