Bon dia:
Em dic Alberto CB, tinc 46 anys i sóc un dels tres detinguts a Barcelona dins de l'”Operación Araña” duta a terme per la Guàrdia Civil.
No entenc la meva detenció, ja que ningú m'ha explicat res, simplement que estic a l'espera de declarar davant del jutge de l'Audiència Nacional per Ciber Terrorisme.
Mai he estat detingut, era la primera vegada, i tot això em deixa una mica perplex.
Mai he pertangut a cap organització o partit polític, encara que sí que els he hagut donat suport, però mai he militat.
Crec que la meva detenció va ser una mica rara, ja que em tenien vigilat; i amb una carta certificada perquè anés al jutjat hagués estat suficient, perquè per no tenir, no tinc diners ni per escapolir-me.
Sobre les 9,30h-10h em van abordar al mig del carrer tres individus amb les paraules "som la guàrdia civil, acompanya'ns". Tot això ensenyant ràpidament una placa que no sé si era una placa de la policia o una xapa de la Coca-cola. Un cop em van introduir al cotxe em van emmanillar i em van portar a les dependències de la Guàrdia Civil a Travessera de Gràcia. Durant el viatge em van preguntar pel PIN del mòbil, del qual es van apropiar, i davant la meva cara de dubte em van dir que si jo hi col·laborava tot aniria bé, davant la qual cosa per por del que pogués passar els el vaig donar, cosa que ara no hauria fet. Però és clar, hi ha situacions en què la por és mes poderosa que la raó.
Arribats a dependències, van introduir el cotxe en una mena de pàrquing i en treure’m del cotxe em van ficar allí mateix en un lavabo per escorcollar-me. Mentre dos estaven amb mi dins, un altre esperava a la porta. No, una mica estrany un lavabo per escorcollar la gent, o una mica cutre.
Després em vaig passar dues o tres hores assegut en una cadira esperant un advocat d'ofici. I tot d'una em van dir que per avançar anàvem a baixar als calabossos.
Jo els vaig seguir, i quan vam arribar em van dir que em tragués la samarreta, que m'anaven a fer unes fotos. Em van fotografiar qualsevol part on portés un tatuatge, i després em van fer els tres fotos de rigor, a part de tocar "piano".
Em van pujar una altra vegada a un despatx a l'espera de l'advocat, i durant tot aquest temps em deien que el millor era fer la declaració allà mateix quan arribés l’advocat.
A les quatre va arribar l'advocada d'ofici que em va tocar, i després de parlar cinc minuts amb una persona, l'advocada, que mai tornaré a veure, em van preguntar davant d'ella si volia declarar. Una cosa és que mai hagi estat detingut, una altra que no sàpiga per on van els trets. Quan em vaig negar a declarar em van fer signar conforme havia estat detingut i que es quedaven el mòbil, i en cinc minuts em van deixar al carrer sense un paper de la detenció ni res. Ara busca’t la vida per informar-te per què t'han detingut i quins passos has de seguir. Vergonyós.
Jo, a dia d'avui, no entenc la detenció, encara que sí m'imagino el perquè. Sóc d'esquerres, es digui marxista o llibertari, però comunista. Aquesta és la meva ideologia, i promulgo el dret dels pobles a decidir el seu futur, sobretot, el de la meva terra, Catalunya, i Euskal Herria. Carrego per internet, Facebook, contra el sistema capitalista i tot el que això comporta. M'agrada solidaritzar-me amb les persones en les que crec o crec que necessitin una ajuda que jo els pogui aportar. Estic en contra de la monarquia i del patriarcat i crec en la llibertat d'expressió de les persones. Ni sóc un terrorista, ni tinc cap grup disposat a carregar o atemptar contra res ni ningú. Sóc una persona que m'agrada relacionar-me amb gent amb els meus mateixos ideals, per poder discutir i aprendre més, i si puc, ensenyar el que jo sé. Però repeteixo, ni jo ni els meus amics, algun d'ells involucrats també en les detencions, tenm cap banda terrorista, i en tot cas de rock and roll. No penso que tot això hagi comportar que se’m detingui i se m'intenti acusar de terrorista, ciber, sí, però terrorista.
Per a mi, atemptar contra les persones és que li prenguin el pis a una dona amb dos menors d'edat i un altre fill de 19 anys i els deixin al carrer, com el BBV va fer amb la meva mare, per un deute de 88.000 pessetes. O que quan a la meva dona li van diagnosticar càncer de mama i se'ns va caure el món a sobre; vam perdre els nostres treballs per causes relacionades amb això, i el banc (una altra vegada el BBVA), hisenda i Endesa se’ns van tirar a sobre, sense donar-nos limit per negociar els nostres deutes. La resposta era la de sempre ... "ho sentim molt, però la vida és així." Aquests són els que després en els seus anuncis diuen preocupar-se per les persones, quina ironia .... Això és per a mi terrorisme
Això calia que ho expliqués, perquè a part que la gent no té ni idea del que és l'Operación Araña, necessitava explicar la meva detenció, perquè la gent sàpiga que ens vigilen a través de les xarxes socials i que no disposem de cap tipus de privacitat .
Avui hem estat nosaltres, demà pots ser tu, perquè en aquest país hem arribat a tal situació que ni tan sols es pot expressar la teva ràbia, ni les teves idees enlloc, no es pot opinar, i d'aquí a poc ni pensar.
I a partir l'1 de juliol, tot serà pitjor .....
