Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Eleccions municipals 2015, una lectura entre línies

Després de que ja hagin passat uns quants dies des de les eleccions del passat 24 de Maig, on els debats, tertúlies, opinions i reflexions sobre els resultats es poden contar a centenars és important realitzar una lectura d'aquells factors que queden en un segon pla però no per això se'ls i resta importància. Sense analitzar les victòries o les derrotes dels partits, les darreres eleccions municipals a la CAC ens deixen tres aspectes a destacar: la independència com a eina i no com a finalitat, el possible augment de la representació femenina i la pèrdua de la representació institucional de Plataforma per Catalunya.


1) La independència com a eina: De nou les eleccions obren el debat sobre la pèrdua o la victòria del independentisme en les institucions. Ni el descens de CiU suposa la derrota del sobiranisme ni l'augment de ERC i la CUP l'ascens del independentisme, la situació és que la independència es mostra estancada des del novembre amb un 45% a favor del si. El que és rellevant, i s'accentua en les eleccions municipals, és el desplaçament de l'eix sobiranista i independentista cap a l'esquerra. Després d'uns anys on la reivindicació nacionalista semblava estar monopolitzada per CiU - partit liberal i demo-cristià-, les eleccions del passat 24 de Maig mostren com la independència retorna a aquells partits definits com d'esquerres. El creixement d'ERC i la CUP com a partits independentistes, i BeC com a representants del sobiranisme conjuntament amb la desfeta de partits unionistes evidencien aquesta afirmació. Així doncs, el independentisme no només es desplaça cap a l'esquerra, sinó que passa de ser una finalitat, representada per CiU com a reivindicació electoralista, a una eina de transformació social per a les classe populars.


2) La representació femenina: tot i no tenir resultats reals sobre la representació en els municipis, un dels altres factors que ens ha deixat aquestes últimes eleccions és el possible augment de la representació femenina en les institucions. Deixant de banda l'anàlisi a tot els Països Catalans i centrant-nos bàsicament en la CAC, podem veure com la política ja no es centra en aquell argument nefast i incoherent de "això és cosa d'homes". Sense obviar que la professionalització i especialització d'alguns sectors segueix uns criteris de gènere on les quotes de poder segueixen estan repartides entre el homes, aquestes últimes eleccions brinden l'oportunitat que les tres ciutats més poblades de la CAC estiguin representades per dones. La victòria d'Ada Colau a Barcelona (BeC) sent així la primera possible alcaldessa de la capital de Catalunya, la reelecció de Núria Marin (PSC) a l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i la possibilitat d'una coalició entre els partits contraris a Xavier García Albiol (PP) que situaria a Dolors Sabater (Guanyem Badalona) com a representant de la ciutat de Badalona. Sense citar la totalitat del territori, Anna Erra (CiU) a Vic, Núria Parlon (PSC) a Santa Coloma de Gramanet o Montse Venturós (CUP) a Berga són una mostra més de possibles alcaldesses.


3) La caiguda dels partits xenòfobs i feixistes: partits com Plataforma per Catalunya (PxC), Som Catalans (SOM) o Plataforma Vigatana són una mostra més de la pèrdua de la representació dels partits xenòfobs i feixistes als ajuntaments. Sense caure en el simplisme i acceptant que el Partit Popular (PP) o Ciutadans (C's) engloben part d'un electorat d'ultra-dreta, contrari a la immigració i feixista, la pèrdua de més de 40.000 vots i 59 regidors -de 67 a 8- per part de Plataforma per Catalunya (PxC) suposa la caiguda del principal partit que es defineix ideològicament com a racista i feixista. Així doncs, la desfeta de Plataforma per Catalunya és de doble importància: tant a nivell nacional, on aquests valors es queden sense representació en els municipis i a nivell europeu on l'auge dels partits contraris a la immigració i amb valors que atempten contra la democràcia, representats pel Front Nacional (FN) a França, Alba Daurada a Grècia o el Partit Nacional (NPD) a Alemanya es queden sense suport institucional a Catalunya.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid