Segons informació de La Veu del País Valencià, més d'un centenar d'operaris d'Iberdrola s'havien vist atrapats i altres afectats per un despreniment de terres a Cortes de Pallars (a la Vall de Cofrents), al País Valencià. Segons aquest mitjà, el túnel sobre el qual s'ha produït l'esfondrament és un zona molt perillosa.
L'esllavissament de terres s'ha produït en el quilòmetre 13 de la CV-428. En el moment de l'esfondrament hi havia més de 100 persones treballant a l'interior del túnel. Hores després els treballadors han pogut sortir del túnel de mica en mica per diferents accessos. Sí que hi ha constància de diversos ferits.
D'altra banda, la població de Cortes de Pallars ha quedat incomunicada pel fet que ha restat malmesa la principal via d'accés, i ara només s'hi pot circular a través d'algunes pistes forestals.
Les darreres informacions apunten al fet que els despreniments s'han produït en diferents llocs de la carretera, que dies abans estaven tallades al transit per obres de reforma.
Segons es pot sentir a les veus del vídeo penjat per l'usuari Consorci de Bombers de València, s'hi han pogut sentir explosions a l'interior de la central, i els testimonis exteriors del despreniment l'atribueixen als cables d'alta tensió. També s'hi fa referència al fet que la central ha quedat colgada per les terres després de l'esllavissament de terres.
Fins el lloc del sinistre s'han desplaçat efectius dels Bombers de la Diputació de València, així com voluntaris de l'ONG Intervenció, Ajuda i Emergències (IAE) d'Algemesí amb 6 gossos ensinistrats per al rescat, així com agents de la Policia Nacional espanyola.
Obra faraònica i perillosa
La central de Cortes de Pallars va ser inagurada per l'aleshores Príncep Felipe i el President de la Generalitat Alberto Fabra l'octubre del 2013. Aquesta ampliació del complex hidroelèctric enclavat en el Xúquer va costar aleshores 350 milions d'euros i set anys d'obres. Al seu interior s'hi troba una construcció subterrània de 115 metres de llarg, 50 d'alt i 20 d'ample, en què el borbó va descobrir aquell any una placa commemorativa.
Els responsables d'aquesta obra faraònica i denunciada pel seu perill van declarar aleshores que era "tan àmplia que en el seu interior hi hauria la catedral de València amb el Micalet inclòs. O un edifici de 300 habitatges i 15 plantes d'alçada."
Va ser anuncida com la major central de bombament d'Europa que permetria utilitzar els excedents energètics. La planta aprofita un desnivell de 500 metres entre el dipòsit superior i l'embassament de Cortes de Pallars per generar energia.
