El 24 d’abril al Micalet, hi hagué un acte organitzat per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. Es va desenvolupar en un ambient de germanor, cordialitat i joia que va continuar en el sopar posterior fins a la mitjanit.
Les conductores de l’acte foren Encarna Canet, d’Iniciativa Animalista i Consol Barberà de Compromís d’Alaquàs, totes dues membres de la PDaD, que van explicar, sintèticament, el significat del 25 d’Abril on es recorda la pèrdua dels Furs del País Valencià, l’inici de la prohibició de les lleis, la llengua i la cultura catalana o valenciana del País Valencià en un procés d’extermini que arriba fins avui. No era una commemoració per celebrar res, al contrari per a remembrar allò que vam perdre en les lleis valencianes, en matrimoni civil i repartiment dels béns de manera igualitària, en llengua, en autodeterminació, per a recordar com el rei a Castella era el monarca absolut i a la Corona Catalano-Aragonesa era ‘primus inter pares’, supeditat a les Corts d’Aragó, Barcelona, València i les Illes, des d'una concepció més 'democràtica' i 'confederal'.
Va recordar Consol la imposició d’un model centralista, jacobí, borbònic i castellà que persisteix fins ara, que tracta d’anorrear-nos com a poble diferenciat, com s'ha demostrat amb el tancament de RTVV i les censures de les TV en català, l'espoliació fiscal, la manca d'inversions... Per tant, al 25 d’abril recordem les ignomínies i atrocitats que succeïren després de la batalla d’Almansa, el 1707 i reivindiquem que el nostre País Valencià torne a tenir lleis pròpies i estructures d’estat en funció dels interessos valencians i no estatals, que li convenen a Madrid i ens imposen des de la metròpoli espanyola a la manera castellana.
André Abal del Bloque Nacionalista Galego va intervenir, en català-valencià, per a explicar la realitat brutal d’espoliació econòmica i política per banda del PP a Galícia, va denunciar el caciquisme i les polítiques depredadores neoliberals que imposen els del PP saquejant Galícia i forçant que un percentatge molt alt de ciutadania gallega se n’haja d’anar a estranger o a d’altres parts de l’estat. De tres milions d’habitants que viuen a Galícia, al món hi ha més de dos milions de gallecs i cada vegada hi ha més gent que es concentra a les grans ciutats perquè no pot sobreviure als pobles rurals per la precarietat i la pobresa. Es va solidaritzar amb les reivindicacions del País Valencià i dels Països Catalans per aconseguir exercir el dret a decidir i va fer un clam per la solidaritat de tots els pobles en procés d’alliberament davant les metròpolis colonialistes que impedeixen el dret a decidir. Va animar a lluitar contra el PP, perquè a Galícia, en una situació d’hegemonia caciquil del PP des de fa molts anys, sobretot a les zones de Lugo i Ourense, hi ha cada vegada més llistes del Bloque Nacionalista Galego per proposar alternatives a les polítiques reaccionàries, caciquils i espanyolistes d’un PP que va en contra dels interessos de Galícia.
Amalur Mendizabal, senadora d'Amaiur i membre d'EHBildu, va explicar la via basca, com s’havien organitzat en marxes, cadenes, etc. per aconseguir que tot Euskal Herria decidisca el seu propi futur sense interferències per banda d’Espanya; com ells, a l’igual que els Països Catalans, tenen també una Euskal Herria, fragmentada, dividida per l’estat espanyol i francés, que no reconeix ni el departament basc de l’Euskal Herria a la part de l’estat francés ni les competències plenes a l’estat espanyol; com tracten de mantenir una situació d’opressió, però la ciutadania navarresa i basca s’està organitzant per decidir el futur en funció dels seus interessos i no de l’estat espanyol o francés; reclamen tenir un estat propi per estar present a la UE i al món defensant els seus interessos com a Euskal Herria.
Guillem Agulló va llegir el manifest de la Plataforma pel Dret a Decidir amb crítiques al model de 1978 que ens impedeix decidir per nosaltres mateixos; decidir si el País Valencià vol federar-se o confederar-se amb la resta de països de parla catalana, un model de tancament antidemocràtic del règim del 78 que està en vigor per a fer lleis com la Llei Mordassa per a donar cobertura a la repressió en defensa del règim antidemocràtic i classista del 78, un sistema intocable que no respecta el dret a decidir dels pobles ni de la ciutadania ni accepta la voluntat democràtica popular. Va criticar que al País Valencià està en vigor la Llei de Senyals d’Identitat contra el poble valencià, copiat de la Inquisició espanyola; està en vigor l’espoli fiscal i econòmic contra el País Valencià i els països que formem l’eix mediterrani.
No obstant açò, va remarcar Guillem que tenim davant l’exemple de Grècia, on la ciutadania grega ha decidit enfrontar-se a les imposicions austericides de la troika. Va dir que ara és el moment de recordar les víctimes de saqueig econòmic i balafiament que ha protagonitzat Zaplana, Olivas, Camps, Fabra, Rita Barberà, Rus, Aznar, Rajoy, Cospedal i la majoria dels dirigents del PP a Madrid i a València; ara és l’hora de recordar Soledat Torrico, que va morir a causa d’una grip després d’estar 6 dies intentant rebre assistència mèdica als hospitals del País Valencià; ara cal exigir prestacions socials o salarials. Hem de reparar a les víctimes dels abusos del poder i les injustícies socials que han causat les polítiques neoliberals del PP… El poble valencià ha de ser el subjecte polític d’un procés constituent per acabar amb l’espoli fiscal i els atacs constants a la llengua i cultura pròpia, sense cap mitjà de comunicació de masses fet amb la llengua pròpia del País Valencià; ara cal posar els recursos públics al servei de tots; ara cal exigir el dret a decidir i la solidaritat entre els pobles perquè la ciutadania construïsca el seu futur sense cap discriminació. Per un País Valencià lliure. Som País Valencià.
