Les llistes fantasma, sense vergonya

El Partit Popular i el PSC han presentat un bon grapat de llistes fantasmes arreu del territori. Una manera curiosa de penjar-se una medalla quan puja a comarques un alt càrrec del partit en qüestió. Tenir més llistes que fa quatre anys, ni que el partit faci aigües et permet aguantar el cop i que el partit et doni més diners per pagar la campanya. No només et permet quedar bé davant d'aquells qui després escolliran qui anirà a la llista a les eleccions catalanes o espanyoles, també et permet esgarrapar vots per sumar als consells comarcals i a les diputacions i així ingressar més diners. 

Aquests candidats caiguts del cel, sense relació amb el municipi i que no hi han posat mai els peus, serveixen per tenir més candidatures però embruten una política, la municipal, desprestigiada malgrat els esforços titànics que fan molts dels alcaldes i regidors en pobles petits per tirar endavant escoles, activitats socials o festes majors. 

Entre tots els casos cridaners d'aquestes llistes fantasmes, que en els millors dels casos no aconseguiran representació, és el d'un poble del Priorat que ja va ser conegut fa quatre anys: la Vilella Alta. Fa quatre anys ningú del poble s'hi va voler presentar i dues llistes fantasmes es jugaven ser-ne l'alcalde. Un senyor de les Illes Canàries i una militant dels cadells del PSC de Reus. La jove reusenca es va retirar després de l'enrenou i per evitar que el Partit Popular es fes amb l'alcaldia, ningú del poble va anar a votar. Governació va haver de crear un junta gestora que encara governa en aquest municipi del Priorat.

Aquest any els dos partits, el PP i el PSC, han tornat a presentar llistes fantasmes. Dues persones sense cap mena de relació amb la Viella d'Amunt: un assessor del PP a l'Ajuntament de Tarragona i un militant de les JSC de Tarragona. Però lluny de quedar-se a casa i no votar, els veïns de la Vilella Alta han fet una candidatura sota el nom de la CUP per evitar que l'alcaldia quedi en mans forasteres. Més desprestigi i més ridícul per quatre vots d'uns partits que ja han perdut la vergonya del tot.