Nosaltres ja sabíem que els primers anys de desenvolupament de la democràcia les forces de la burgesia catalana serien decisòries en el Parlament català i en molts ajuntaments de Catalunya.
Fins aquí res a dir. Entrava en una certa lògica de reconstrucció nacional i de redreçar el teixit industrial i l'economia catalana. També era lògic que les forces d'esquerra que més havien lluitat contra la Dictadura tinguessin una forta implantació en les zones industrials més avançades.
El que mai haguéssim cregut és que durés tants anys l'hegemonia de les forces burgeses. Només es pot entendre per un cúmul de disbarats i d'errors de les dites forces de progrés. Al meu entendre, el fet de la forta influència de forces espanyolistes sobre el catalanisme d'esquerres n'ha estat un dels factors determinants. La influència de personatges foscos, incapaços d'entendre la qüestió nacional catalana, i el fet que fossin defensors dels interessos de l'Estat espanyol per sobre del nostre poble han impedit el triomf de les forces d'esquerres.
En un segon apartat els abusos de poder d'alguns dirigents no han ajudat gens a canviar les coses i han desprestigiat un capital polític acumulat duran anys. Un altre factor ha estat la corrupció estructural que han practicat uns quants pocavergonyes sense escrúpols des de 1979. El tràfic d'influències ha estat una pràctica habitual; l'endollisme per comprar voluntats i canviar idees de progrés, el clientelisme polític, els negocis foscos etc., pràctiques induïdes pels que han estat els còmplices dels hereus del règim anterior. L'any 78 vaig conèixer durant la negociació de la suspensió de pagaments d'Aiscondel un economista assessor sindical que es deia Pancho, que era un peronista argentí, que em va dir: “En Espanya el franquismo durará como el peronismo en Argentina y el que no se de cuenta quedará fuera de la circulación.” Era l'any 1978. Jo vaig pensar “aquest no té ni idea de política”, perquè jo opinava en funció del que veia a Catalunya, però jo no tenia una visió de la situació política espanyola molt diferent de la catalana i finalment ell la va encertar.
Els casos Pretòria, Filesa i molts d'altres han danyat la imatge d'una esquerra que té pràctiques de dreta, perquè la corrupció era patrimoni de la dreta. En el cas Filesa hi va haver implicada gent del Vallès Occidental que van ser víctimes d'una aixecada de camisa d'un del màxims dirigents del socialisme espanyol. També al Vallès vam contemplar casos com el de Ripollet, on la senyora d'un dels professionals de la política de tota la vida sortia al carrer a fer el corro de la patata cantant allò de “Cuatro cerditos tiene la loba” referint-se a Felipe González, que van cantar ella i els seus compares fins que el Felipe els va endollar a tots 24 amb un bon sou. A canvi, està clar, que canviessin de partit. Després es va acabar la revolució i començà la poca vergonya. També hem contemplat alguns que eren dirigents de suposades revolucions que ara són milionaris, i no els ha tocat la loteria ni s'ho han guanyat treballant. S'ho van guanyar estafant el poble. O també casos com els del Ajuntament de Cerdanyola on en el 2003 van passar 15 càrrecs de confiança a funcionaris de plaça amb propietat, quan tots sabem que els càrrecs de confiança només han de durar el temps que duri el polític que els ha anomenat. Però per arrodonir-ho ara els han apujat de categoria. I és que alguns només saben fer política a base de corrupteles.
