La plaça de l'Ajuntament de Burjassot ha aplegat aquesta vesprada una emotiva concentració amb motiu del 22 aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló. L'acte estava organitzat per l'Associació Cultural Bassot.
Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1974 - Montanejos, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta.
Durant l’última celebració dels actes institucionals del 9 d’Octubre celebrats a València, alguns participants van proferir insults a Guillem Agulló. En resposta a aquest lamentable fet, els pares del jove assassinat, Carme Salvador i Guillem Agulló, van publicar una carta “sobre els insults al seu fill”.
En la mateixa, afirmaven: “Érem molts els que sabíem que açò passava amb molta freqüència al País València. Tot açò ara s'ha pogut veure gràcies al vídeo de La Veu del País Valencià realitzat per Albert Montón. Guillem i els seus amics estan on hi ha gent lluitant contra la discriminació, ja siga racial, de gènere, laboral, lingüística... I també per la justícia social, pels drets humans, en contra de la pobresa, dels desnonaments, de l'atur, de l'homofòbia... Guillem està, en cadascuna de les persones honrades que estimen el seu país, la seua llengua, la seua cultura, la seua música, la seua gent. Està en cada racó del seu País, que amb tota l'alegria del món, aspira a la seua llibertat".
Absolts
El passat mes de juliol, la secció quarta de l'Audiència Provincial de València va absoldre els 16 acusats d'integrar l'organització neonazi Front Antisistema (FAS), amb seu a la capital valenciana, en declarar nul·les les intervencions telefòniques i, amb aquestes, la resta de proves i accions practicades.
La causa es dirigia contra 18 persones, però tan sols se'n van asseure a la banqueta 16, ja que respecte a les altres dos, una d'elles està declarada en rebel·lia i l'altra es troba en crida i cerca. Entre els que sí van ser jutjats figuraven dos militars, un regidor de la població valenciana de Silla per Espanya 2000 i l'assassí confés del jove de Burjassot Guillem Agulló a l'abril de 1993.
El portaveu de l'acusació popular, Toni Gisbert, va lamentar la decisió de l'Audiència i va dir que no entenia l'anul·lació de les escoltes telefòniques, perquè estaven autoritzades judicialment. A més, va indicar que es poden anul·lar algunes proves, però "no la realitat", que és que existia un grup neonazi organitzat i violent amb armes prohibides.
Dos agents de la Guàrdia Civil van ratificar en el judici per la coneguda Operació Panzer, que se va celebrar en l'Audiència de València, que va trobar símbols nazis, banderes, esvàstiques i munició en l'habitatge de l'assassí confés del jove de Burjassot Guillem Agulló a l'abril de 1993.
