Com la desviació d’EIXOS porta a l’espanyolisme i al reformisme.

Des de certs àmbits i sectors de l’independentisme d’esquerres està creixent una tendència pre-política que pot tenir nefastes conseqüències pel moviment. Tractaré de descriure aquí com des del meu parer, pot conduir a aquests sectors a l’espanyolisme i al reformisme.

Aquesta tendència l’anomenaré “d’EIXOS” i tendeix a posar el mateix nivell el que anomenen eix independentista, eix socialista i eix feminista. No és la meva pretensió la d’exposar que cada una d’aquestes lluites no sigui important, ni que una sigui més rellevant que una altra, sinó descriure la interrelació que entre elles existeix i ha d’existir.

La tendència d’EIXOS, doncs, les concep com a tres lluites diferents i autònomes per la consecució de les quals treballem. Cada eix té la seva pròpia diada, en la qual es treballa exclusivament per aquest lluita. La resta de dies de l’any aquestes tres lluites, sempre posades en el mateix nivell, han d’aparèixer en totes i cada una de les accions, activitats i plantejaments que es duen a terme. És, per tant, impensable, posar una estelada si no va acompanyada d’una bandera lila i d’una bandera roja. A aquests sectors els hi sol desagradar i causar malestar el fet de veure estelades el 8 de març, dia de la Dona Treballadora, doncs el 8 de març és la diada de la lluita feminista, no de l’independentisme.

Tanmateix, a través de quina estratègia arribarà el moviment feminista a la consecució d’una societat sense desigualtats per raó de gènere, sense masclisme, sense, en definitiva patriarcat? El sistema patriarcal va néixer amb les primeres experiències de sedentarisme  de la humanitat, entre el 3000 i el 600 abans de la nostra era en el territori del Pròxim Orient. No analitzaré les causes de la seva aparició ni la seva evolució general. Tanmateix, el capitalisme, en esdevenir hegemònic a finals del segle XVIII i principis del XIX fou capaç d’adoptar i potenciar aquesta opressió especifica com a mètode de repressió i control i alliberant una gran part del treball, el reproductiu, de la seva consideració de treball, carregant així, sobre les espatlles de les dones activitats no remunerades.

El patriarcat, doncs, constitueix una part fonamental del capitalisme i una eina mitjançant la qual el capital agredeix la classe treballadora. La destrucció del capitalisme no comportarà la destrucció del patriarcat de manera automàtica, però l’esmentada destrucció és imprescindible per tal de posar les bases d’una societat no patriarcal. Una societat socialista. La lluita feminista és totalment imprescindible per tal que la nova societat permeti, realment, l’extinció del patriarcat.

Com he exposat, és necessària la construcció del socialisme per tal d’acabar amb patriarcat. L’Estat és l’espai concret on es desenvolupa la lluita de classes, així doncs, per tal de canviar el sistema de relacions socials vigents actualment cal trencar els marcs nacionals sota els quals està oprimida la nostra nació (França i Espanya) mitjançant la ruptura democràtica per la independència. En el procés constituent d’un nou estat és la correlació de forces existents la que marcarà les condicions i característiques del nou Estat. Per tal d’avançar cap al socialisme i cap a la destrucció del patriarcat, cal que les reivindicacions sectorials i les transversals en tots els àmbits de la societat, conflueixin i engruixeixin la Unitat Popular per la Independència. D’aquesta manera, la ruptura que representarà la independència permetrà als sectors independentistes més forts i mobilitzats definir millor el nou Estat en base les seves reivindicacions.

Per tant, i pel que he exposat, la tendència d’EIXOS tendeix, en última instància, a considerar aquestes lluites com a dispars i no interrelacionades. Tanmateix, si a la ruptura independentista li restes el component d’avenç cap a la construcció del socialisme i d’avenç cap a la destrucció del patriarcat, la conseqüència lògica és fomentar l’espanyolisme. Si la lluita independentista no és per aconseguir el que he anat exposat, esdevé una lluita amb una base de plantejaments més propera a l’essencialisme que a elaboracions marxistes. Així doncs, se li resta contingut social a l’independentisme. L’aversió, lògica per altra banda, a l’independentisme de base essencialista pot portar a aquests sectors influïts per la tendència d’EIXOS a abandonar paulatinament la lluita independentista, fet pel qual, evidentment, passen a reforçar l’opressió nacional. Buidat doncs, tot plantejament rupturista en l’independentisme, a més, aquests sectors, passen a reforçar, indirectament i amb una retòrica molt revolucionaria, al reformisme.

Aquest breu anàlisi no pretén esdevenir un atac contra cap persona o col·lectiu. Pretén exposar, des de la meva visió particular un procés preocupant que afecta el moviment independentista d’esquerres.

PS: Per la brevetat del text, he deixat, evidentment, molts aspectes per analitzar i fins i tot esmentar, com pot ser el cas de la lluita LGTBI, part fonamental de la lluita antipatriarcal.