Després del discurs de Rita Barberà a La Crida de les Falles m’he vist obligada a escriure. Els i les catalanes avui a les xarxes ens en riem dels nostres germans del sud. Ai mira quins incults i mireu quina alcaldessa que tenen a València! Bé, aquest podria ser un anàlisi però és tant superficial que un militant independentista no podria ni tolerar.
Des del Principat és molt fàcil criticar la llengua, la de tots. Però si mirem el problema d’arrel n’és un altre. Les mateixes persones que destrossen públicament el valencià i a més, després se’n riuen del ridícul espantós que fan, són les mateixes que han d’aplicar les normatives del valencià en l’ensenyament, les institucions, entre d’altres. Són els mateixos que ens retallen les polítiques lingüístiques, com si fos un glop de cassalla en una festa, a la lleugera.
El que ens toca com a persones compromeses és conèixer la realitat i prendre partit, com deia Gramsci. Aquest partit es pren coneixent el país i sobretot, coneixent la seva gent. No s’hi val baixar pel 25 d’abril a València, assistir a la manifestació, anar al concert i tornar a pujar, per decidir com funciona el País Valencià i quines són les seves necessitats. Tot això des d’un punt de vista de confort des del Principat de Catalunya
La nostra consciència serà completa quan coneixem realment què passa. De fet, voltant pel territori, ens queda tant per descobrir: de Menorca a La Llitera i des del Conflent a Mutxamel.
Tot i això, hem de mirar el futur amb optimisme, amb una visió crítica i esperant un canvi social i polític al País Valencià i com sempre, amb la solidaritat dels valencians i valencianes del nord, nosaltres.
