El passat 9 de febrer va celebrar-se, al jutjat social núm. 3 de Tarragona, el judici on la secció sindical de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) a Grup Europa Telecomunicacions DEAMED S.L. demandava aquesta empresa per diverses irregularitats en les condicions laborals de la plantilla.
Entre aquestes, figuraven els tres acomiadaments, suposadament per “fi d’obra”, envers els tres treballadors que dies abans havien constituït la secció sindical. En relació a aquests tres acomiadaments, la COS demanava i demana la nul·litat dels acomiadaments i la readmissió immediata, per considerar que es tracta d’un cas flagrant de vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical.
Aquesta setmana el jutjat ha emès sentència, en la que es reconeix la contractació “en frau de llei” d’aquests tres companys, donat que l’empresa no va poder demostrar que aquests treballadors realitzaven una obra concreta sinó que, en efecte, realitzaven tasques d’instal·lació i manteniment en diverses obres indistintament, realitzant una activitat estructural a l’empresa i, per tant, de caràcter fix. No podien tenir, conseqüentment, un contracte d’obra i servei, i es reconeix que l’empresa realitzava una contractació temporal fraudulenta, com denunciava la COS.
No obstant això, la COS lamenta que el jutjat no admetés el que representa una prova fonamental i l’única on es revela la veritat material dels fets: una gravació de la conversa en la que l’empresari anunciava l’acomiadament als tres treballadors. En aquesta gravació s’hi escolta perfectament la motivació real de l’empresari per als acomiadaments; el fet que s’haguessin atrevit a organitzar-se en una secció sindical.
La no admissió d’aquesta prova crucial ha suposat que la sentència no reconegui la nul·litat dels acomiadaments, sinó tan sols la seva improcedència, fet pel qual dictamina que l’empresa ha d’abonar una indemnització als treballadors. La COS considera que la no admissió d’aquesta prova no s’ajusta a dret, i per aquest motiu ha presentat recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El procés, per tant, encara continua, per demanar la nul·litat i la conseqüent readmissió dels tres companys.
Cal recordar que, paral·lelament, l’empresa ha iniciat un altre procediment, aquest cop per la via penal, acusant els tres companys de la COS d’injúries i calúmnies, degut a les declaracions públiques que van fer en donar a conèixer el seu acomiadament, i demanant-los una quantiosa indemnització. La COS denuncia aquesta nova vulneració dels drets fonamentals, en aquest cas el de llibertat d’expressió, i fa una crida a la solidaritat envers els tres companys.
