La revista "Presència" ha publicat aquest diumenge un ampli dossier sobre la cartografia dels Països Catalans. La revista comença fent un recorregut per la cartografia històrica on s'han representat els Països Catalans, des del primer mapa que es té constància del 1883, fins els més actuals, com un de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i la Fundació Irla, publicat l'any 2010. Part del dossier en format PDF

Entre els mapes que recuperar hi ha un dels més populars, realitzat l'any 1962, en ple franquisme, per Antoni Bescós i publicat per l'activista Joan Ballester i Canals. Tot i la clandestinitat amb què va ser editat i distribuït va arribar un munt de llars del país. Un altre mapa molt destacat és el que va publicar l'any 1920 l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.

Un article de Vicent Partal, director de Vilaweb, publicació que ha col·laborat en el dossier, recorda que “hi ha una unitat geogràfica, cultural, social i econòmica que simplement no pot ser disfressada per la superestructura política”. També destaca que “quan et poses a mirar mapes dels Països Catalans la cosa que sorprèn més és la naturalitat amb què reapareixen cada cop que la geografia supera la política”.En una segona part del dossier la revista recupera alguns dels mapes més curiosos que s'han editats dels Països Catalans així com els que ens situen en el marc europeu.

Una entrevista amb Rafael Company, llicenciat en història de l'art i autor del llibre “Cartografia, ideologia i poder” sobre els mapes del Touring Club italià manipulats pel govern feixista de Mussolini. Company afirma, entre altres coses, que “els mapes no són innocents i molt menys un refugi de cientificitat absoluta com hom podria sospitat d'entrada.”

Icona reivindicativa de l'independentisme combatiu

L'informe remarca que la representació dels Països Catalans va prendre forma de manera clandestina durant el franquisme i en l’època de la transició va anar lligada sobretot als moviments independentistes.

"Han estat diverses les organitzacions de caire polític i social que han utilitzat el mapa mirant més enllà de la unitat lingüística, també com a representació de la identitat nacional. Estat Català, el PSAN, el Moviment de Defensa de la Terra, o diverses organitzacions sindicals. i més recentment les CUP, entre altres, han incorporat la silueta dels Països Catalans als seus materials de propaganda

Pel que fa a entitats socials, el mapa també ha estat present en organitzacions com els Consells de Cultura Popular o la Coordinadora d’Associacions per la Llengua.

Sense oblidar els mapes del temps de TV3 o el que cada setmana incorpora aquesta revista"