Em pregunto per què continuem només amb el calendari de la legalitat espanyola?
Sense deixar de treballar per a ser-hi presents, si abans aconseguim avançar les municipals ja haurem guanyat un turó que ens permetrà albirar amb millors condicions qualsevol intent d'agressió al nostre particular baluard de Santa Clara.
No sé, dic jo. A part de fer conèixer una nova alternativa amb vistes al maig, perquè no la fem conèixer perquè la pressió obligui els sapastres dels ajuntaments a avançar els comicis? Que no s'aconsegueix, doncs bé; però, i tot el que haurem avançat amb el poble?
Penso que una part de la militància pot dedicar els seus esforços i implicació a la via municipalista, amb el suport de la resta, però no es pot ser a tot arreu i aconseguir de fer-ho tot amb un nivell òptim de qualitat.
Una nova formació va ser presentada el 30N, sabem que hi ha militants propers, doncs perquè no fem amb l'experiència, nivell i qualitat d'aquests quadres que el moviment revolucionari tingui un perfil propi que donarà recolzament a les candidatures locals però posant abans mà a l'obra per a construir bases populars i no només electoralistes.
O esperem a que aquesta presentació es transformi en organització i arribi a tocar a la porta?
L'experiència oportunista de Podemos no arribarà a temps per superar-nos ni superar-se (com a mínim es veu a diferents ciutats), caldria fer una crida a tots els que s'han sentit decebuts, anar colze a colze, barri a barri a fer la proposta del nostre somni possible perquè el temps històric no perdona per més aparell que hi hagi al darrere. Aquí no hi ha procés constituent amb forces, ni plataforma constituent dins del poble, pot ser només, només pot ser, podria haver Esquerres per la Independència, però si no fem res (els altres esperen això, ho han fet durant dècades) però si no ho aconseguim...? però, però....
Com diu el company Carles Castellanos:
"Dos objectius prioritaris. Aquesta situació és perquè no s'han posat en un primer pla els objectius que avui dia són prioritaris vers la independència: d'una banda, l'avanç de les eleccions autonòmiques, com a conseqüència del 9-N, amb l'objectiu d'aconseguir uns representants i un Parlament com més favorables i actius millor; i, d'altra banda, la mobilització popular arreu del territori per a debatre les bases principals de la República Catalana Independent, com a mitjà necessari per a convèncer amplis sectors populars de la conveniència de construir el nostre Estat."
Ens hem quedat esperant a veure que feia la representació institucional on la proposta de la Unitat Popular és minoritària dins el conjunt dels pelfuts vermells , però si estem ja treballant amb perfil propi i omplint d'entrada les ciutats amb una proposta concreta, aquesta demanarà explicacions per part del poble.
I allí hem de ser-hi.
No cal estar organitzat o enquadrat o reconegut com a membre de res per a coincidir amb la línia i portar-la a la pràctica. Fer treball polític coherent i amb compromís ara per ara és la tasca de l'etapa. Cal anar amb confiança cap a les masses.
Cal empentar, reunir i concretar en força que s'organitza sense esperar cap ajuda externa per tal de multiplicar algebraicament el potencial de la classe organitzada com a tal, enllestint la seva millor i més necessària de les eines possibles: el partit revolucionari.
Alliberats de tots els llasts ara es pot avançar en un camí cap un Poble Lliure amb més i millor bagatge, equipatge i força per a guiar el comboi.
Jo ho veig així, penso per el que llegeixo, albiro i veig, que si ningú ho fa, el terreny entre les muralles i l'avantguarda enemiga és terreny de ningú, però allà es pot guanyar la batalla per estar en millors condicions, es facin abans o no les municipals, perquè no podem ni guardar municions per a una altra contienda ni discurs per a les "autonòmiques" que no pas plebiscitàries ni referendàries.
Cada batalla exalta els ànims per a l'objectiu de la República Catalana Independent que volem per a canviar-ho tot.
No participem per a fer el que es diu que fora possible, ho fem perquè volem el que és impossible, i només així, davant fets, situacions i actes concrets, veurem objectivament el que finalment, en aquell moment serà realment possible. No només ens diferenciem de la proposta espanyolista de Podemos per que volem la independència, sinó perquè la volem revolucionària.
Lluitar per el que es diu possible, és de mires estretes.
Volem canviar-ho tot i això no és una consigna electoral que pugui ser acceptada pel sistema.
