El llibre amb el mateix títol està editat per la Fundació Josep Irla, el juny del 2014, i té un total de 195 pàgines, amb una presentació del doctor Agustí Alcoberro i una introducció del també doctor en història contemporània de Catalunya i autor del text, Manuel Pérez Nespeira que ha fet un bon treball d’hemeroteca, amb la tria d’articles de La Humanitat que sovint acompanyen al text, i ajuden a entendre el context polític del període tractat.
El llibre està dividit en 9 blocs que segueixen cronològicament l’evolució personal i política del biografiat. Clouen el text un epíleg, documents de la seva acció de govern, obres publicades per la Tipografia Cosmos, un glossari de sigles, bibliografia i un valuós índex onomàstic. Aquesta biografia ha tardat massa a aparèixer atesa la importància política de Martí Barrera, a criteri meu, més rellevant potser que la del seu fill Heribert Barrera.
S’han de destacar les magnífiques fotografies que il·lustren el llibre, gairebé totes inèdites, procedents d’arxius públics, privats i familiars.
Al llarg de les pàgines del llibre passa la història de Catalunya dels darrers 100 anys, seguint la trajectòria d’un polític que representa de forma emblemàtica la Catalunya dels anys vint, trenta i la Generalitat Republicana. La figura de M. Barrera hi és tractada en el seu triple vessant de cenetista, maçó i catalanista d’esquerres. Comença a treballar als 13 anys, viu el temps del pistolerisme de la patronal (1917-1923), durant 5 anys fa d’administrador de Solidaridad Obrera i actua de pont entre la CNT i Francesc Macià.
De Martí Barrera impressiona la seva insubornable fidelitat a la classe treballadora i a les institucions, la seva senzillesa i discreció, la voluntat de servir al poble, la seva rectitud i coherència política. Fou un exemple de lleialtat a ERC a la defensa de Catalunya i els treballadors, potser és per això que fou detingut unes 26 vegades al llarg de la seva vida, algunes foren detencions governatives, i patí 3 atemptats per part de pistolers de la patronal. En el desenvolupament de la seva tasca com a Conseller de Treball i Obres Públiques en els distints Governs de la Generalitat, segon Govern de Francesc Macià, del 19/12/1932 al 03/01/1934, primer Govern de Lluís Companys,del 03/01/1934 al 13/10/1934, segon Govern de Lluís Companys, del 01/03/1936 al 01/0471939 aconsegueix implantar la jornada de treball de 44 hores setmanals al sector siderúrgic, per Decret, estableix el descans setmanal obligatori en el ram del comerç.
No es pot entendre el període de la Generalitat republicana, sense el paper polític, sovint cabdal d’ERC i els seus militants, i del cas concret de Martí Barrera, que per la seva voluntat de servei sempre es mantingué en un segon terme, però no podem oblidar que fou un dels impulsors i col·laborador junt amb Dionís Eroles (CNT), i Estanislau Ruiz i Ponsetí (PSUC), del Consell d’Economia (11/08/1936), un dels òrgans fonamentals de les transformacions revolucionàries del període 1936-1939. M Barrera s’oposà al control de la CNT per part de la FAI, mantingué posicions semblants a les de Joan Peiró i els sindicats trentistes (1931-1936). El seu pensament polític es podria adscriure a un model de socialdemocràcia avançada, on els poders públics intervenen en els mecanismes de regulació del contenciós patró/obrer, a favor d’aquest darrer per tal de corregir els excessos del capitalisme. Ell creia en la conjunció entre l’obrerisme i una esquerra republicana progressista. La seva acció de govern fou reformista sense allunyar-se de la legalitat establerta.
Fou a la Tipografia Cosmos de la seva propietat, on s’imprimiren els 104 títols de les Monografies Mediques, dirigides pel metge Jaume Aiguader, que foren una valuosa aportació científica a la medicina catalana de l’època.
Com a conseqüència dels Fets del Sis d’Octubre, M. Barrera és condemnat, junt amb la resta del Govern català, a 30 anys de presó i traslladat al Penal de Cartagena junt amb una part del Govern català. Amb el triomf del Front d’Esquerres el febrer del 1936, són alliberats els membres del Govern català, retornen als seus llocs de govern i reinicien la tasca política on l’havien deixat abans del dos anys de govern del Bienni negre (1934-1936).
En el moment de l’esclat de la guerra i la revolució, M. Barrera era partidari que el Govern de la Generalitat recuperés el control de l’ordre públic, però potser el Govern no disposava de prou capacitat militar per a imposar l’ordre institucional. Durant el període de la guerra M. Barrera, junt amb el Conseller de Sanitat, Manuel Corachan, i el de Governació, J.M Espanya, tramiten passaports i amaguen persones perseguides. En el segon Ple d’ERC celebrat el 12 i 13 de juny del 1937, s’escull a M. Barrera com a secretari general del Partit, en la seva elecció hi ha la voluntat de seguir mantenint una relació fluïda amb la CNT.
La família Barrera s’exilia quan l’ocupació de Catalunya s’estableix a Montpeller, a la Residència dels Intel·lectuals Catalans, el 1942 només M.Barrera i el seu fill Heribert resten a Montpeller, la muller i les dues filles retornen a Barcelona. Durant l’ocupació M. Barrera fou detingut encara que només unes hores per la Gendarmeria i la Gestapo. Amb l’alliberament de França l’octubre del 1944, ERC reprèn la seva activitat política, es torna a editar La Humanitat, el portaveu del Partit, del qual M. Barrera serà l’administrador, formà part de la Comissió Coordinadora de la Resistència, que assegurava la relació amb la militància de l’interior. Els tribunals feixistes obren dues causes contra M. Barrera, una per responsabilitats polítiques, l’altra per maçó.
M. Barrera, en tornar a Catalunya el 24/09/1950, es dedicà a la seva feina a la Tipografia Cosmos i portà una vida discreta. Morí a Barcelona el 26/04/1972, fou un símbol de la síntesi del militant de la CNT i del nacionalista d’ERC, els dos eixos de la nostra història com a poble.
El llibre de la Fundació Josep Irla, és una aportació valuosa a la recuperació de la nostra història nacional.