Per a l’esquerra independentista la commemoració de l’Holocaust és un acte d’afirmació antifeixista. Cada 27 de gener recordem els milions de persones víctimes de la barbàrie comesa pels nazis, que aprofitaren la crisi econòmica del 29 per guanyar el poder i erigir una societat que excloïa la diversitat i institucionalitzava el racisme.
També recordem els milers de republicans i antifeixistes catalans que, després de fugir de la dictadura franquista i exiliar-se a França, van ser deportats i exterminats als camps concentració nazis; deu dels quals eren els mataronins Ramon Amiento Carmen, Josep Duran Martori, Josep Ferrer Coll, Josep Herrera Altimira, Josep Julià Mendoza, Joaquim Mir Burgada, Juli Pey Torrens, Camil Quintana Bassas, Elies Soriano Gonzàlez i Francesc Verdalet i Guardiola.
En els països democràtics es persegueix l’apologia del nazi-feixisme, però a l’Estat espanyol, com que no hi va haver una ruptura amb la Dictadura, no hem pogut fer net. Per això, reivindiquem la memòria històrica antifeixista, i la necessitat d’incorporar-la en el relat del procés cap a la independència.
