Aquest matí s'ha realitzat un acte de la Crida Constituent davant la presó Model de Barcelona i sota el lema: "Ni pactes ni nova transició. Cap a una candidatura de les esquerres transformadores per la ruptura constituent".

En una data i un lloc carregats de simbolisme la majoria d'intervencions han abocat el passat sobretot en clau de futur, com a recordatori i ensenyança pels moments històrics que vivim, amb clares al·lusions a l'època de la transició i a la traïció dels líders, connexions amb Xirinacs i amb tantes persones antifranquistes que es van sentir enganyades i sobretot amb la necessitat de trencar amb la cultura de la transició i el règim del 78. L'advocat Vidal Aragonés s'ha encarregat de recordar que entre el 1978 i 1983 van ser més de 200 els companys i companyes que van ser assassinats per la seva lluita antifranquista i el seu compromís polític.

L'acte ha començat amb la intervenció d'Irene Escorihuela que, en nom de la Crida Constituent, ha explicat com avança el procés d'articulació de la candidatura independentista i de les esquerres rupturistes que el manifest i els seus adherits reclamen. En aquest sentit, ha comentat les diverses trobades entre organitzacions, partits i agents per definir un marc polític comú i avançar cap a la creació de la candidatura que el dia 20 de desembre podría realizar el seu primer acte públic.

En segon lloc, Jesús Artiola ha vinculat l'època de la transició amb el moment històric actual i ha recordat la lluita incansable de molts que, com Xiriancs,  mai no van acatar i van continuar reivindicant el dret a l'autodeterminació i una ruptura veritable amb el règim franquista. Seguidament, ha llegit diversos fragments dels llibres de Lluís Maria Xirinacs demostran que segueixen vigents i molt recomanables.

Seguidament Vidal Aragonés ha afirmat que la transició va ser un frau i ha demostrat amb múltiples exemples com la constitució espanyola conté moltes de les obsessions del franquisme. Ha assegurat que "durant  tres dècades ens han volgut fer creure que aquesta norma té un caràcter democràtic i això és una gran mentida". També ha assegurat que "aquells que diuen voler reformar la constitució i afirmen que això és possible s'autoenganyen, perquè per modificar-ne elements importants cal l'aprovació de 2/3 dels representants i això a la pràctica vol dir que només 1/3 del Congrés de Diputats pot mantenir l'status quo". Ha acabat dient que "tampoc no ens serveix el procés d'aquells que amb nom d'unes estructures d'estat i una independència buida volen una segona transició perquè res no canviï massa i puguin continuar enriquint-se a costa de la majoria de gent, de la classe treballadora".

Seguidament Juanjo Bosk ha defensat la importància d'articular un moviment fort de les esquerres independentistes i transformadores per aconseguir una forta presència al Parlament de Catalunya i sobretot condicionar el procés constituent popular des de postures rupturistes. En aquest sentit, ha reclamat una aliança entre la CUP, Procés Constituent, el municipalisme transformador i totes les organitzacions, espais i persones que entenen que ha arribat l'hora d'una independència per decidir-ho tot i per canviar radicalment les condicions de vida de la majoria de la gent. "No només ens cal un candidatura electoral ens cal un moviment polític de ruptura" ha afirmat.

Finalment, David Caño ha assegurat que "amb el 9N la legislatura del dret a decidir s'ha acabat i ja no és el temps de les ambigüitats sinó dels posicionaments clars. I ha afegit: "ara cal decidir entre reforma o ruptura i no només en el terreny de la independència sinó també amb el model socioeconòmic i en les formes democràtiques i de representació." En aquest sentit, ha assegurat que "una candidatura com la que es planteja és l'única garantía per assegurar que es realititzi un procés constituent popular des de baix, i no una llei redactada per dotze experts", i s'ha preguntat"com pot refiar-se algu d'aquells que al govern o esdevint-ne els seus cómplices han aprovat pressupostos antisocials, han seguit desnonant o han continuat privatitzant l'educació o la sanitat?".  Per acabar ha afirmat que "la candidatura que plantegem és la dels precaris i aturats, la dels acomiadats, la dels desnonats, la dels que veuen la independència com la oportunitat per viure en un país millor, lliure de corrupteles i privilegiats, lluny del deute i les imposicions de la Troika, per recuperar les sobiranies i reapropiar-se de la política i això, evidentment, no ho defensaran mai els que aposten per la independència que mantigui l'status quo i les desigualtats, en aquest sentit nosaltres no volem ser un país normal".