El 29 novembre es celebren 150 anys d'una de les massacres més conegudes contra la població nativa dels Estats Units d'Amèrica, a la vora del riu Sand Creek i en què van morir més de 150 indígenes, majoritàriament dones nens i ancians. En record d'aquelles víctimes i "de tots els indígenes que van ser objecte d'extermini i en favor de la memòria, la justícia i la llibertat", el proper divendres 28 de novembre els Comitès de Solidaritat per la Llibertat de Leonard Peltier de les ciutats de Barcelona i Milà denunciaran aquells fets de 1864 i també que, encara avui, segueix empresonat un símbol per als drets humans dels pobles indígenes d'Amèrica: Leonard Peltier.
En dues places del barri de Gràcia a Barcelona (Plaça del Diamant a les 17: 30h i Plaça de la Vila de Gràcia a les 18: 30h) i davant del Consolat Nord-americà a Milà, a la mateixa hora i en connexió radiofònica, es denunciarà aquella tràgica història i totes les massacres del "home blanc" (Wichita, Wounded Knee ...). Serà també el moment de reclamar l'alliberament de l'activista nord-americà Leonard Peltier, condemnat sense proves el 1976 per l'assassinat de dos agents de l'FBI, i conegut com "el Nelson Mandela dels indis d'Amèrica del Nord".
A Barcelona, des del 6 de febrer passat el Comitè de Solidaritat per la Llibertat de Leonard Peltier protesta cada mes davant del Consolat dels Estats Units a Barcelona, reclamant la seva llibertat i la de tots els presos polítics d'USA (Mumia Abu-Jamal, lxs Move, etc.). El moviment en favor del seu alliberament segueix creixent, així com les peticions internacionals que se sumen a les ja formulades per Amnistia Internacional, Human Rights Watch, Nelson Mandela, Desmond Tutu, el Dalai Lama, Michail Gorbatxov, Rigoberta Menchú, Mare Teresa de Calcuta , Paul McCartney, Bruce Springsteen, Madonna i milers de persones de tot el món. Avui només una signatura del president Barak Obama pot alliberar Leonard Peltier i treure-li d'una presó on ha estat condemnat fins als 90 anys d'edat. El passat 12 de setembre, Peltier va complir a la presó 70 anys d'edat, més de 38 anys de dur tancament i malalt, pel que la seva alliberament es converteix també en una qüestió de drets humans.
