Què sabem? Sabem que les enquestes afirmen que el suport a la Independència doble el suport a la continuïtat dins el Regne d’Espanya. Sabem que l’assistència a les mobilitzacions independentistes multiplica per 50 o per 100 la de les de signe contrari. Sabem que els diputats independentistes (fins i tot si en restem la meitat dels d’ICV-EUiA i d’UDC) són majoria al parlament. I sabem, després del 9 de novembre, que més de 1.8 milions de persones ha manifestat explícitament el seu suport a la Independència i que aquesta xifra supera de molt qualsevol altra que puguin mostrar els unionistes. Supera, per exemple, amb més de mig milió de vots la suma dels resultats que van treure els partits unionistes (PSC, PP, Cs i PXC) a les darreres eleccions al Parlament. Totes les dades objectives, totes!, ens porten a pensar que el suport a la independència és majoritari i que per tant, si acceptem el joc de majories i minories propi de la democràcia, l’actual Comunitat Autònoma de Catalunya ha de convertir-se aviat en un Estat independent.
També sabem que més enllà de la gent que d’una forma o altra (votant, mobilitzant-se o responent una enquesta telefònica) es pronuncia a favor d’una de les dues opcions (quedar-nos o marxar) hi ha un nombre important de persones que, senzillament, no expressa la seva opinió al respecte. Al voltant d’una tercera part de persones de més de 16 anys que viuen en aquest país, uns dos milions de persones!, ni van a manifestacions, ni van a votar, ni fan sentir la seva veu de cap manera. És difícil interpretar l’abstenció i és fer trampes autoadjudicar-se-la. Segur que entra la gent que no van anar a votar el dia 9 hi ha partidaris del No que van seguir les consignes dels partits que demanaven l’abstenció (PP, PXC i Cs) però dubto -i ara especulo- que fossin més d’uns centenars de milers, mig milió a molt estirar. La resta era gent que no es va sentir cridada per motius diversos: Perquè no creuen en aquest model de democràcia, perquè no creuen que la “política” en general tingui res a veure amb ells, perquè han vingut de fora (fa 4 o 40 anys) i no els sembla que els toqui a ells decidir sobre el futur polític del país o, simplement, perquè no sabien que aquest diumenge es podia votar. Els que llegim el diari de tant en tant i ens agrada pensar que estem informats ens costa fer-nos a la idea de fins a quin punt és elevat el nivell d’exclosió social també en l’àmbit de la informació i la implicació social i política. No només aquí, als Estats Units d’Amèrica, per exemple, l’abstenció a les eleccions del passat dia 4, les que van deixar a Obama amb el cul a l’aire, oficials i trascendents, van comptar amb una participació del 36.4 %…
Que ningú s’atorgui, per tant, la representació de l’abstenció. Si els unionistes (federalistes inclosos) creuen que són majoria, que ho demostrin. Els deixem que triïn ells el mètode, referèndum d’auotodeterminació o eleccions constituents (plebiscitàries, si ho preferiu).
