Aquesta matinada ha mort als 94 anys el filòleg Antoni M. Badia i Margarit, incansable treballador per la normalització del català, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya fa dos anys.

El seu funeral es portarà a terme demà a les 15h a l'església del Pi de Barcelona.

Antoni M. Badia i Margarit deixa un buit que s'afegeix a la desaparció d'altres gegants estudiosos i normalitzadors de la llengua i la literatura catalanes, com Joan Corominas, Joan Solà, Modest Prats, Jordi Castellanos, Martí de Riquer, Enric Valor o Francesc de Borja Moll.

Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 1920) ha estat una figura cabdal per a la normalització del català, seguidor de la tasca ingent de Pompeu Fabra. Es tracta d'un dels més importants filòlegs catalans del segle XX.

Va ser catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola i de gramàtica història catalana a la UB, que exercí fins a la jubilació.

Una tasca ingent pel català

Badia i Margarit va treballar en la recerca en els camps de la lingüística històrica, l'onomàstica, la lingüística estructural, la comparatística i la sociolingüística. Va ser autor de diverses gramàtiques catalanes. També va presidir la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) entre el 1989 i el 1995.

Per la seva trajectòria com a acadèmic i estudiós de la llengua va ser reconegut internacionalment, i a Catalunya va ser guardonat amb la medalla de l'Institut d'Estudis Catalans, la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic del 1999 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2003 i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

També fou responsable de l'àrea de lingüística de la Gran Enciclopèdia Catalana, president de la Fundació Artur Martorell, director de la revista Estudis Romànics i membre de diversos consells editorials de revistes sobre filologia catalana (Caplletra, Catalan Review, Llengua & Literatura i Treballs de Sociolingüística Catalana).

La seva obra científica inclou més de 600 títols, amb més de cinquanta llibres, entre els quals les gramàtiques de 1951 (traduïda al català el 1981), la de 1962, Llengua i cultura als Països Catalans (1964), La llengua dels barcelonins (1969), La formació de la llengua catalana (1981) i la Gramàtica de la llengua catalana (1994).