25 de novembre Dia Internacional per la Eliminació de les Violències Contra les Dones. Ens omple de tristesa, indignació i ràbia l’existència d’aquest dia. Com pot ser que en ple s. XXI continuïn morint dones a mans de les seves parelles o ex parelles? Com pot ser que la violència contra les dones sigui present en tots els àmbits de la societat?
En el que va d’any ja són 12 les dones assassinades pel terrorisme masclista. Sí, parlem clar. No hem de parlar de crims passionals, quan es tracta de crims premeditats, on les dones són assassinades després d’un període més llarg o menys de maltractaments físics i psicològics.
Aquesta és la realitat que volem fer visible i, sobretot, denunciar. Ve de lluny, el 1981, en la I Trobada Feminista Llatinoamericana a Bogotà, es decidí marcar el 25 de novembre com el Dia Internacional de la No violència Contra les Dones, recordant a les germanes Mirabal, assassinades a la República Dominicana el 25 de novembre de 1960 per ordre del dictador dominicà Rafael Leónides Trujillo. Més endavant, el 1993, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració sobre l’eliminació de totes les formes de violència contra les dones, en la que es va definir la "violència contra la dona" com:
“Tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la prohibició arbitraria de la llibertat, ja sigui en la vida pública o en la vida privada.” Finalment, el 17 de desembre de 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 25 de novembre como el Dia Internacional de la Eliminació de la Violència Contra la Dona.
Han passat molts anys i les dones continuem morint a mans dels homes, per això, des del col·lectiu feminista la Dalla pensem que amb la sensibilització i els minuts de silenci davant les institucions no n’hi ha prou. I és que tot i que aquests reconeixements són necessaris, aquests crims només són la punta de l’iceberg de la discriminació que patim les dones pel simple fet ser-ho. És necessari anar més enllà, cal educar a tothom per a poder construir una societat igualitària. Les dones patim molts tipus de violències a part de les físiques o les sexuals, i tenim el problema de que aquestes s’han normalitzat, gràcies, en gran part, als mitjans de comunicació i a les institucions que ens governen. Per aquest motiu actes i situacions discriminatòries s’han convertit en quotidianes i normals.
Les feministes de la garrotxa volem fer un pas endavant alhora de concebre les violències de gènere, no parlant de violència, sinó de violències. És a dir, entenent que tots els fets i situacions que generen desigualtat entre les persones per raó de gènere són violència. Amb això, no volem obviar el concepte violència de gènere relacionat en el marc de la parella, sinó que volem evidenciar que les violències de gènere són molt més àmplies i que estan més presents al nostre dia a dia del que ens podem pensar.
- L’assetjament que patim als espais públics amb comentaris masclistes, mirades, tocaments, … és violència!
- La pressió estètica que hem d’afrontar diàriament és violència!
- L’educació de les nostres filles en els rols de la submissió, de les cures, de la debilitat, … és violència!
- La discriminació laboral i salarial és violència!
- Les retallades socials i sanitàries perpetrades pels nostres governs són violència!
- La invisibilització (i en ocasions criminalització) de totes aquelles identitats sexuals i de gènere que no encaixen amb el binomi home-dona són violència!
- El control dels drets sexuals i reproductius de les dones és violència!
Així doncs, no únicament els homes són perpetradors de violència vers les dones, ho són també els mitjans de comunicació, els locals d’oci, com el Lux, l’Stromboli o Kratter’s, que es publiciten utilitzant el nostre cos com un objecte; les institucions i els governs que es suposa que ens representen i que no destinen prou recursos per a poder fer efectius els “Plans d’Igualtat” aprovats per ells mateixos, i que com ha passat a la Garrotxa solen quedar únicament en paper mullat; així com totes aquelles persones, homes o dones, que ajuden a perpetuar rols de submissió i de desigualtat entre ambdós sexes.
Per això, la lluita contra les violències de gènere és diària, autodenfesant-nos, empoderant-nos i trencant el silenci recordant a tothom que el masclisme mata i les dones hem dit prou!
25 de novembre del 2014
